Eines de pensament per construir comunitat. A propòsit del llibre Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra? [1]

llibre_acte_presentacioPer Javier Aguado Abad (Membre del col·lectiu).

«Proposem l’obertura d’un ampli debat sobre l’ideal comunitari íntimament lligat a la plena ciutadania social; un ideal de comunitat que realitze un principi de desmercantilització i de despatriarcalització de les relacions humanes, en el sentit que siguen predominants en l’acció individual i col·lectiva les motivacions i actituds igualitàries, prosocials, altruistes i cooperatives, generadores de bé comú, confiança social i suport mutu.»Ca Revolta (2013), Per una Carta Valenciana de Drets Socials com a procés de construcció de la Ciutadania Social Comunitària. [2]

El primer de maig del 2013 Ca Revolta vàrem fer públic el document de reflexió i per a la reflexió del qual destaquem ara l’entradeta d’aquesta nota. En el moment de màxima regressió social a l’àmbit tant del País Valencià com de l’Estat, el document pretenia posar l’atenció sobre una sèrie d’aspectes que sosteníem que estaven en la base d’eixe procés regressiu.

Per una banda, assenyalàvem, denunciant-lo, l’èxit integrador del conflicte social que havia tingut el pacte postbèl·lic Capital-Treball conegut com l’Estat de benestar, amb la producció d’una consciència ciutadana d’absoluta indefensió i impotència davant els poders econòmics, polítics i culturals que defensen i, alhora, cristal·litzen la lògica del capital. Seguidament, subratllàvem com aquest èxit integrador del conflicte social havia permés un ample període històric de pau social durant el qual el Capital havia desplegat, sense pràctica contestació, la colonització desposseïdora de tots els àmbits de l’existència humana, en tots els seus nivells, que abasten des dels grups humans primaris fins els grans àmbits geopolítics, passant, per descomptat, pel nivell comunitari. L’estratègia, sense dubte complexa, és, però, fàcilment enunciable: es tractava de desplaçar els conflictes del Capital amb el treball i la vida més enllà de l’ací-i-ara de la ciutadania del centre global benestant, carregant les conseqüències destructores a les perifèries geogràfiques, culturals, simbòliques i mediambientals; a les socials, nacionals, de gènere, etc.; però també, mitjançant el desplegament de l’economia finaciaritzada, en la dimensió temporal, cap a les generacions futures. L’objectiu, igualment complex, és també concret en la seua descripció: crear i sostenir, tant de temps com fos possible, la ficció que existeix una compatibilitat suficient per a una suposada majoria social entre el mercat, la democràcia, els drets de ciutadania i la vida.

llibre

La lògica desposseïdora amplià, durant aquest període d’engany col·lectiu tan sols vàlid per al Centre Global, el seu propi àmbit d’actuació. En connivència amb la més secular lògica del Patriarcat, també durant les dècades de vigència de la ficció del Model Social Europeu, s’inicià, es desplegà i, finalment, es consolidà una transformació a gran escala del preexistent esquema de producció i de provisió de cures, creant un nou circuit global de producció i distribució dels treballs de cures, amb processos de mercantilització d’aquells d’aquests treballs susceptibles de generar plusvàlues, i desplaçant a les perifèries -no sols geogràfiques, sinó també simbòliques i socials, com dèiem- aquells d’aquests treballs no susceptibles de mercantilització profitosa per al Capital. Tot això, alhora, per tal de produir una crisi de cures amb un gran potencial disciplinador de la ciutadania, comparable amb el potencial disciplinador que històricament havia sigut propi de la relació salarial.

El procés desposseïdor no sols abastà també l’àmbit de la producció i la reproducció de la vida a través del sotmetiment, domini i espoli dels treballs de cures. La colonització capitalista desplegà la seua ofensiva també sobre el patrimoni probablement més indiscutiblement comú: el medi ambient, la Natura, la Terra. No solament mercantilitzant recursos naturals no produïts humanament, sinó mantenint fora de la lògica del valor mercantil els embornals col·lectius, de forma que els costs destructius de la lògica capitalista foren assumits pel comú, i no per qui els produïa se n’aprofitava. És aquest darrer un clar i paradigmàtic exemple de l’oportunisme capitalista: l’aplicació pel Capital de la lògica del comú, que li és aliena i contrària a la seua pròpia i medul·lar lògica, precisament per permetre-se no assumir aquests els costos insuportables de la seua lògica propietària i acumuladora. I més encara: patrimonialitzant/propietaritzant la vida mateixa, subjectant a patents noves formes de vida que desplacen les comunes, generant dependències fatals per a la vida en general i, en particular, la humana, per la via de desproveir de valor (valor d’ús, volem dir) el comú en que consisteixen els equilibris ecosistèmics que subjauen a la vida i la sostenen.

Repartidora2optim.jpg

Quan parlàvem de Ciutadania Social i Comunitària féiem referència al que defensàvem com a àmbit privilegiat des del qual les persones podríem articular un procés de transformació d’aquesta realitat negadora de la vida i, per eixe motiu, productora de patiment: la comunitat, entesa com un àmbit de proximitat idoni per a la provisió de benestar mitjançant pautes relacionals de suport mutu, però també de resistència davant l’ofensiva destructora –nihilitzadora, més bé- del capitalisme i del patriarcat, així com d’agència del canvi transformador. Els Drets Socials operen en eixe àmbit com eines que permeten desmercantilitzar el necessari per a la vida, de manera que la pertinença a la comunitat i la conformació i cohesió d’aquesta fos possible. Volíem dir que la configuració d’una ciutadania social sense que, al mateix temps, fos comunitària era un oxímoron com el que ja hem patit amb el Vell Model Social Europeu que representava l’Estat de benestar. Un sistema de drets socials combinat amb l’existència d’un espai social com el comunitari era la clau de volta de la nostra proposta per a la transformació. Drets socials com a conquestes a l’Estat (en sentit ample) i al Mercat (també en sentit ample), per construir un espai alliberat i sostingut mitjançant la relació humana de proximitat i suport mutu des del qual operar la transformació des de la lluita plantejada i desplegada col·lectivament, com a subjectes col·lectius, però en sentit de comunitat.

El passat divendres, 20 de gener, a La Repartidora (Benimaclet) [3], algunes companyes del Col·lectiu de Treball Social de Ca Revolta assistírem a la presentació d’un llibre que, sota el títol Qui pot comprar o vendre el cel, la força de treball o l’escalfor de la terra? (Tigre de Paper Edicions, 2016), compila una sèrie de textos que, segons assenyala amb raó el mateix llibre, poden ser eines útils per a reflexionar críticament sobre «dos puntals del sistema capitalista patriarcal: la propietat privada i el treball assalariat.» El llibre el prologa Josep Manel Busqueta, company amb el qual hem compartit militància durant ja quasi vint anys, a través de col·lectius germans en resistència i lluita per la transformació, lligats des de fa dècades mitjançant la xarxa estatal de lluita contra l’exclusió i l’empobriment que és Baladre [4]. Josep Manel conclou el pròleg fent menció del valor i del potencial d’eixes experiències que nosaltres, a Ca Revolta, encaixàvem en el concepte de comunitat. Josep Manel diu:

«No hi ha projectes o propostes petites. Qualsevol avenç en la direcció d’una forma distinta de concebre les relacions humanes, que contingui una manera diferent d’organitzar la propietat, es converteix en un gran exemple per a la resta de la comunitat i de la societat. (…).

Repartidora3.jpg

Sense la tasca d’experimentació, d’assaig i error, d’apoderament popular i de diagnosi concreta que suposen aquestes propostes, difícilment tindrà sentit disposar de més poder institucional. Al contrari, ha de ser la potència que contenen aquests àmbits d’autonomia del capitalisme la que ha de possibilitar el trànsit a acte polític i institucional transformador. Així, doncs, sembrar els nostres pobles, barris i ciutats d’experiències concretes que apostin per formes diferents de propietat serà com la gota d’aigua que, amb temps i tenacitat, aconseguirà fondre el granit del capitalisme. En totes aquestes experiències de propietat col·lectiva s’entreveu la societat com un destí comú, en què el ple desenvolupament de cada individu dependrà del ple desenvolupament de totes i tots.»

Josep Manel participa activament al Seminari d’Economia Crítica Taifa [5], a Barcelona. Miren Etxezarreta Zubizarreta, que és també membra destacada d’aquest Seminari, fa escasses setmanes, a un article-entrevista a Público [6], concloïa en la mateixa línia que estem esmentant. Després de reflexionar respecte de les limitacions dels canvis a les institucions que tenen encarregada la intermediació del conflicte social, polític i econòmic en les democràcies capitalistes del centre global, destaca la necessitat de la conformació d’iniciatives de caràcter comunitari, entorn de les quals es puguen articular realitats relacionals fonamentades en el suport mutu i orientades a la transformació de baix cap a dalt. Paga la pena citar-la:

«Nunca en la historia del capitalismo había habido tantos pequeños grupos de gente tratando de vivir de una forma distinta. Son multitud de florecitas con una minoría de fuerza -no me hago ilusiones- pero, si somos capaces de desarrollarlas, este tipo de iniciativas pronto se convertirán en una importante vía hacia la transformación social.»

El canvi institucional, sense una ciutadania activa, és, sense dubte, una realitat molt limitada. Però eixa ciutadania activa, activada sòcio-políticament per ser més precisos, és -més bé, serà- allò que referíem quan déiem Ciutadania Social, però també, de manera imprescindible, Comunitària.

foto_baladre_Mota_del_Cuervo_2000optm.jpg

Mentrestant, nits com la del passat divendres sostenen l’ànim, l’alegria necessària. Compartírem taula i pa al Terra (Benimaclet), després de l’acte, amb Josep Manel, companyes de CaMot (Xàtiva), del projecte editorial Tigre de Paper (Manresa), companyes del col·lectiu amfitrió La Repartidora (Benimaclet) i gent de Ca Revolta. Que parlen les imatges! De les fotos que posem, una d’elles és de l’any 2000; apareguem en ella, juntes, companyes que estàvem també juntes anit, dèsset anys després. En aquell moment compartíem a unes jornades a Mota del Cuervo (Conca) on reflexionàvem precisament sobre renda bàsica i la necessitat de superar el vincle salarial. No va ser exactament una retrobada el que ens passà la nit del divendres, per la senzilla raó del fet que no hem parat de compartir durant aquest temps. Resistim, llavors, i això no és poca cosa. Més bé, sembla que es tracta d’allò que estàvem parlant, aparentment en abstracte, al llarg d’aquesta nota: proximitat i vincle de suport mutu, per poder transformar, mentre també vivim i gaudim.

Notes:

[1] Més informació del llibre al web de Tigre de Paper Edicions:

http://www.tigredepaper.cat/wordpress/qui-pot-comprar-o-vendre-el-cel-la-forca-de-treball-o-lescalfor-de-la-terra-antologia-sobre-la-propietat-privada-i-el-treball-assalariat-proleg-del-llibre-a-carrec-de-josep-manel-busqueta/

[2] El text complet del nostre document es pot descarregar a la següent adreça:

http://carevolta.org/wp-content/uploads/CARTA.pdf

[3] Més informació d’aquesta iniciativa al seu web:

http://larepartidora.org/

[4] Més informació sobre Baladre al seu web:

http://www.coordinacionbaladre.org/

[5] Més informació sobre el Seminari d’Economia Crítica Taifa al seu web:

http://seminaritaifa.org/

[6] El text complet d’aquest article-entrevista està disponible al següent enllaç:

http://www.publico.es/politica/miren-etxezarreta-crear-partidos-nuevos.html

Guardar

Anuncios
Publicado en Sin categoría

DIJOUS 19 DE GENER: DEBAT OBERT AMB GUSTAVO GARCIA

gustavo-garcia-herrero

El col·lectiu de Treball Social us convida a participar en un debat amb GUSTAVO GARCÍA HERRERO, membre de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de serveis socials. Director de l’alberg municipal i Casa de Amparo de Saragossa. Coordinador i ponent de l’Informe Sobre l’Estat Social de la Nació 2015).

Amb ell discutirem sobre l’ADN del nou model de societat en el qual ja estem instal·lats i que ens sembla imprescindible per a poder parlar tant dels drets socials com dels serveis socials amb una major perspectiva.
Parlarem de com pensem que està la societat i que conseqüències va a tenir sobre la convivència i la inclusió social.
També apuntarem notes crítiques sobre la construcció d’un nou model social valencià.

Publicado en Sin categoría

De nou, PER UN NOU MODEL SOCIAL VALENCIÀ

democracia_real_ya_05b
“Totes les mesures empreses en nom del «rescat de l’economia» es converteixen, com tocades per una vareta màgica, en mesures que serveixen per enriquir als rics i empobrir als pobres”.  ZYGMUNT BAUMAN

En novembre de l’any passat -en un article d’opinió publicat en Levante/EMV- vam fer referència als tres grans blocs en els quals -en la nostra opinió- es podia vehicular un canvi de llarg abast en el model social valencià i per extensió en el sistema públic de serveis socials…..avaluació de les politiques públiques….

En primer lloc, un Pla d’Ordenació a partir del “model en vigor” que posara racionalitat en el maremàgnum que havia organitzat el govern del PP res més arribar a la Generalitat. Després de 20 anys de poder absolut i absolutista, la qual cosa ens han deixat un mosaic caòtic i irrecognoscible que barreja drets, principis, recursos i serveis en una gran quantitat de textos normatius que, en bastants ocasions, es contradiuen entre si. Un no-model que ha anat substituint els drets socials subjectius per un conjunt molt precari de prestacions i recursos – tendits solament fins a l’existència de pressupost- i la gestió del qual ha estat guiada per una filosofia assistencialista decimonònica i per criteris de discrecionalitat al marge dels reconeguts com a drets de ciutadania en un estat social i democràtic de dret.

En segon lloc, l’elaboració d’una Carta Valenciana de Drets Socials com a instrument jurídic que garantisca i blinde els drets socials dels i les valencianes, però que a més puga contribuir al desenvolupament d’un nou procés de construcció d’una ciutadania social i comunitària.

En tercer lloc, l’elaboració d’una Nova Llei de Serveis Socials i d’Autonomia Personal que situe als ajuntaments -o a àmbits locals supramunicipals- en el centre de gravetat d’un nou sistema públic de serveis socials, tant els generals com els específics.

Com a conseqüència de tot açò, entenem que s’han d’abordar canvis en àmbits igualment sensibles com en la protecció de menors i de dones en situació de risc, els aspectes socials de la salut mental, les persones sense sostre, les drogodependències, les persones recluses i exrecluses, l’atenció a refugiats, demandants d’asil i immigrants sense recursos, la cooperació solidària i els plans de lluita contra la pobresa.

Som coneixedors de les enormes dificultats que estan havent de superar les responsables de la Conselleria d’Igualtat i Inclusió Social. No se’ns escapa que la tasca de desenrunar les ruïnes que han deixat els gestors del PP, en l’àmbit del benestar social, tampoc serà fàcil, ja que tots els consellers -i han sigut molts- que han passat per aquesta àrea, des de Sanmartin fins a Sánchez Zaplana, passant per personatges tan térbols i corruptes com Cotino i Blasco, han estat al servei del seu propi enriquiment i del d’un conjunt d’empreses amigues que, a canvi, li han finançat les seues campanyes electorals o les seues butxaques particulars.

També coneixem a bona part del magnífic i compromés planter de professionals dels quals s’ha envoltat la vicepresidenta del Consell i Consellera d’Igualtat i Inclusió Social, Mónica Oltra, per a intentar tirar avant un model social basat en una filosofia radicalment diferent dels pressupostos neoliberals que ha vingut presidint les actuacions polítiques i administratives de la Generalitat. Ens cal una nova filosofia que fonamente propostes d’intervenció social -des de les institucions públiques- al servei de les persones, dels grups socials més vulnerables i de les comunitats veïnals de les zones i els barris populars.

Ja vam dir, també, que valorem molt positivament el fet de vincular l’àmbit del benestar i els drets socials a la Vicepresidència del Consell.

Han passat, onze mesos d’aquell articule i una mica més d’un any des de la constitució d’un nou govern de la Generalitat, després el magnífic canvi polític-electoral que la ciutadania valenciana va imposar al maig del 2015. Ens sembla un bon moment per a la reflexió crítica sobre l’orientació i el treball realitzat des de la Conselleria d’Igualtat i Inclusió Social en relació a la construcció d’un nou model social valencià i per a açò considerem el més pedagògic establir uns criteris d’avaluació que puguen ser compartits des de l’àmbit de l’associacionisme, els moviments socials i del peculiar teixit social valencià.

En aquest sentit, aclarir que per a nosaltres les dinàmiques de l’Administració són unes i les del teixit social són unes altres. Amb dues deuen ser diferents, perquè són diferents. La legitimitat dels governs que donen els vots ciutadans és diferent de la legitimitat que, per la seua mateixa naturalesa, té el treball altruista que desenvolupen l’associacionisme i els moviments socials, tant en les propostes d’uns com en les protestes dels altres.

El limitat espai d’aquest article no permet un desenvolupament més ampli de continguts del que ens és possible desenvolupar. Així doncs, centrarem la nostra reflexió en quatre idees:

La primera fa referència al fet que es fan necessaris canvis legislatius profunds o el que és el mateix noves lleis socials i no reformes de les existents perquè no es pot reformar el que, per definició, és irreformable.

Una segona idea fa referència a desmuntar la dicotomia entre serveis socials generals (Atenció primària) i serveis socials específics (Atenció especialitzada) i dotar als ajuntaments de capacitat per a atendre les problemàtiques locals de forma integral a través d’agrupacions comarcals o d’àmbit territorial similar. En aquest sentit s’hauria de pensar a impulsar -d’una vegada per sempre- en una llei de comarcalització del País Valencià que enfortiria bastant a l’exercici ple dels drets socials.

La tercera idea apunta al caràcter comunitari que, per definició, implica a la ciutadania a participar en la cosa pública i en el desenvolupament de qualsevol servei públic relacionat amb els drets socials.
Independentment de les competències autonòmiques existents en matèria de drets socials, pensem que una Generalitat del canvi, de la gent corrent i del carrer, ha d’implicar-se en àmbits com el tancament dels CIEs, l’atenció sanitària universal per a immigrants, suport econòmic a projectes i entitats socials sense ànim de lucre, acolliment de refugiats, la violència de gènere, persones amb problemes de salut mental o la promoció de lloguers socials a les persones i famílies que pateixen desnonaments, per posar alguns exemples d’una atenció molt limitada.

L’enfocament comunitari suposa fer operativa una norma de participació ciutadana en tots els àmbits i territoris dels drets socials. Una norma que -al nostre judici- hauria de ser elaborada conjuntament entre l’administració i el teixit social, de manera que tothom es puga sentir representat i una mica més coresponsable amb l’esdevenir dels drets socials. A l’associacionisme social no se’ns pot demanar deixar d’exigir el que considerem just per molta ruïna que hi haja en les arques públiques. La gent també fa vint anys que està esperant i els últims nou patint les conseqüències d’una crisi que han creat les elits financeres i polítiques i que ha colpejat i encara avui segueix colpejant cruelment a molta gent.

És molt cert que comencen a veure’s algunes llums en tot aquest procés i que suposen avanços socials significatius: Nous enfocaments i de major sensibilitat social en l’Atenció a la Dependència i als recursos residencials, millor tracte i suport financer als ajuntaments, nous centres d’atenció a les dones i ja s’ha presentat una proposta de llei de Renda Ciutadana.

Però observem que persisteix determinades inèrcies que mantenen la sectorialitat i la compartimentació estanca dels serveis públics que han de garantir els drets socials.
No percebem canvis de tendència en el manteniment d’un excés de treball en despatxos i poc treball comunitari. Les polítiques democratitzadores de la participació ciutadana segueixen sent unilaterals. Funcionen de dalt a baix però tenen serioses mancances a la inversa.

Finalment agilitzar tres qüestions que impliquen tant a l’acció de govern com del Pacte del Botànic: L’elaboració d’una llei de comarcalització que apropen els drets socials a la ciutadania, una nova política de relació i pressupostària per a l’àmbit local i comunitari i una adequació de l’aparell tècnic i administratiu de les administracions públiques valencianes.

Sense una Administració més horitzontal i menys jeràrquica i burocràtica, més participada per tècnics solvents i compromesos amb els serveis públics es pot donar que la voluntat de canvi progressista que representa el Pacte del Botànic puga anar-se al trast.

Ens sembla què en cas contrari, les negres tempestes pareix que vaticinen les ombres d’un PP que pot eixir del KO tècnic en el qual es troba producte del rebuig ciutadà de la seua corrupció generalitzada. Hem de soterrar definitivament el “no-model” social dels conservadors que consisteix en substituir els drets socials per la assistència vuitcentista, la caritat i els bancs d’aliments i el que és el important: Tot allò amb el que el Partit Popular ha torturat l’accés als drets socials de molta gent: “Si, teniu dret però s’ha esgotat el pressupost” per tant si apliquem una línia d’intervenció institucional socialment progressista, cal assumir alguna cosa tan elemental com: Primer els drets i després el pressupost.

Mentrestant, bon vent i barca nova. El primer ho tenim de cara, la segona encara cal seguir sumant esforços per a construint-la amb bons materials.

Pep Pacheco.
Treballador Social. Col·lectiu de Treball Social de Ca revolta

Publicado en Sin categoría

17-O Bons tractes: Formació per a la solidaritat social

17 DIJOUS 19.00 – FORMACIÓ PER A LA SOLIDARITAT SOCIAL

BONS TRACTES
Aprenentatge de bones pràctiques i habilitats per a millorar les relacions interpersonals i, en especial, en la parella. El programa incideix en la capacitat de les persones per a gestionar els afectes recolzant-nos en valors com la igualtat entre dones i homes, l’autonomia personal, la resolució no violenta de conflictes i la llibertat per a decidir sobre les nostres vides.
Organitza: Col·lectiu de Treball Social de Ca Revolta i Grup Pels Bons Tractes

bons-tractes

Publicado en Sin categoría

Formació de voluntariat 2016

formació-cr

FORMACIÓ PER A LA SOLIDARITAT SOCIAL
Des del Col·lectiu de Treball Social de Ca Revolta hem elaborat i presentat un projecte de formació en matèries d’interés social a la convocatòria d’ajudes per a la realització de projectes dirigits a la promoció i al foment del voluntariat de la Direcció General d’Inclusió Social. Aquest projecte ha sigut dissenyat per que siga realment útil per a l’autoformació del col·lectiu de persones que integren l’assemblea d’activistes de Ca Revolta, així com per a totes aquelles persones properes a aquest espai.

• Serveis socials i atenció a la dependència.
• Immigració, asil i refugi.
• Lluita contra la pobresa i renda bàsica.
• Bons tractes.
• Les cures de la vida.
• Participació ciutadana.
• Cicle de cinema social.
• Poesia social.

De moment, disposem d’un calendari general i aproximat que podeu consultar en la targeta. Cadascun dels blocs temàtics es desenvoluparà en una sessió, amb opció a ampliar amb una segona segons la disponibilitat i voluntat de les persones participants, excepte en el cas del cicle de cinema social que comptarà amb una sessió bimensual i l’activitat de poesia social que es distribuirà en dues sessions durant l’últim trimestre de l’any.
Les dates de cadascuna de les sessions es concretaran amb la suficient antelació i es farà la difusió necessària per a facilitar la participació de totes les persones interessades.

Més informació i inscripcions a la web de Ca Revolta

Publicado en Sin categoría

PER UN NOU MODEL SOCIAL VALENCIÀ: Amb sentit però sense pausa.

IMG_3253

PER UN NOU MODEL SOCIAL VALENCIÀ:

AMB SENTIT PERÒ SENSE PAUSA (*)

El Consell de la Generalitat, va aprovar divendres dia 4 de setembre un Decret-Llei perquè els ajuntaments mantinguen les competències que, a data d’avui, encara tenen en serveis socials generals, així com en matèria de sanitat i educació.
El DOGV de 8 de setembre deixa constància d’aquest important acord del govern de la Generalitat i, a la llum del mateix, es poden treure tres conclusions: La primera, és que els esmentats serveis es van a seguir prestant amb normalitat des del seu espai natural que és l’àmbit local. La segona, fa referència al fet de que la proximitat a la ciutadania i a les seves necessitats seguirà sent un de les claus del sistema i la tercera conclusió atén al fet que es liquida el període d’incertesa para milers de professionals que com a empleats públics –i també per als treballadors de l’espai d’intervenció de les ONG- que desenvolupen el seu treball en aquestes matèries tan sensibles per a la qualitat de vida de la ciutadania.
En una comunicació posterior -publicada en aquest diari, Levante-EMV, el dimecres 9 de setembre- la vicepresidenta i titular de la conselleria d’igualtat i polítiques inclusives, Mònica Oltra, raonava molt encertadament que amb aquesta decisió –encara que provisional- es mantindria com a mínim el nivell actual d’atenció a les diverses problemàtiques socials i que, per contra, amb l’aplicació, sense més de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat impulsada pel govern del Partit Popular anàvem al desmantellament, en la pràctica, de la Xarxa Pública de Serveis Socials. Així mateix, assegurava que la Generalitat comptaria amb els agents socials per, entre altres coses, participar en “el procés d’elaboració del pla per avaluar, reestructurar i implantar els Serveis Socials”.
És sens dubte un respir i permet assegurar una certa tranquil·litat, tant per a la ciutadania, com als i les professionals de la Intervenció i el Treball Social en l’àmbit local i comunitari.
Dit això, en la nostra opinió, la provisionalitat de la mesura adoptada no pot perllongar-se més enllà del temps estrictament necessari. La situació actual, que la norma estatal no fa més que agreujar, és caòtica després de vint anys d’una gestió -la del Partit Popular- que ha pervertit i corromput el sistema públic de serveis socials. Un botó de mostra ho constitueix el fet de que dels vuit màxims responsables que han dirigit la Conselleria de Benestar Social, en aquests vint anys, un d’ells està condemnat, una altra jutjant-se en el TSJCV i dos més tot esperant judici, per motius de corrupció.
Tot això conforma una espècie de catàstrofe social que afecta directament a la desaparició de les garanties jurídiques i polítiques per a l’exercici dels drets socials fonamentals i això és tan així, que els sotasignats d’aquest article som conscients que no va a ser res fàcil tornar a articular unes noves propostes legislatives que institucionalitzen de nou, al País Valencià, els aspectes més positius del denominat quart pilar del Estado de Benestar i, amb això, que recuperem a les persones, als grups socials més vulnerables i a les comunitats locals com els autèntics subjectes de dret d’un sistema de protecció social avançat.
Per tot això, acollint-nos a l’anunci fet per la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat que vol comptar amb tots els agents socials afectats pels avatars de la crisi i els soferts a l’espai de la intervenció social- per a l’elaboració d’un nou pla d’ordenació dels serveis socials que, dit de pas, és una qüestió insoslaiable abans de plantejar en positiu altres propostes per recompondre i assegurar el dret a la protecció social i a la tutela legal i judicial dels drets socials.
A partir d’aquest pla d’ordenació o, en alguns aspectes paral·lelament a aquest pla, s’ha d’obrir, en la nostra opinió, un procés de participació per a la construcció d’un nou sistema públic de serveis socials en el marc d’un nou model social valencià almenys en tres àmbits:

El primer àmbit fa referència a la necessitat imperiosa d’un nou marc legislatiu que es concretes en una nova llei de Serveis Socials. La llei 5/1997 de 25 de juny va ser la primera llei “social” que va aprovar el PP a l’any següent de guanyar les eleccions en 1995 i que va venir a substituir la primera norma legislativa de 1989 quan, aquesta, encara estava per desenvolupar-se al 100%- va donar legitimitat a tot el desastrós desenvolupament posterior del que des de la Generalitat Valenciana, amb Eduardo Zaplana al capdavant, es va donar a cridar pomposament el millor model social valencià. Un model que a data d’avui i segons totes les investigacions i dades oficials és el de pitjor qualitat de tot l’Estat Español, el que menys nivells de protecció assegura davant les adversitats, infradotat en inversions, recursos tècnics, materials i prestacions.
El marc legislatiu actual no passa de ser un refregit-ori xapucer que barreja de forma equívoca conceptes, principis inspiradors, criteris, serveis, programes i recursos, en una espècie de totum revolutum entre els quals és molt difícil aclarir-se.
La vigent llei 5/1997, reguladora dels serveis socials, no obstant això, sí que és molt clara en negatiu i respecte a qüestions rellevants, en tant que elimina el caràcter públic del sistema, obre la porta de bat a bat a l’entrada del mercat en àmbits claus i allà on es pot fer negoci, com per exemple en les residències d’ancians, en l’ajuda a domicili i tele-assistència o dependència,…. i sobretot en l’atenció que es presta des dels serveis socials més especialitzats (discapacitat/diversitat funcional, menors o tercera edat).
Per tant, és necessari que, després de l’elaboració d’un pla d’ordenació, es vagi a la proposta d’una nova llei que regule el sistema públic de serveis socials. Una llei que atenda a les necessitats reals de la població: La responsabilitat pública, la qualitat, el reconeixement dels drets subjectius de les persones, la proximitat i la dimensió comunitària han de ser les característiques definitòries del model.
En aquest sentit, entenem que caldrà incorporar drets als nous espais de les necessitats humanes que està deixant després de si aquesta maleïda crisi provocada per la cobdícia i la corrupció i que persisteix malgrat els cants de sirena que insistentment arriben del govern estatal que encara presideix el Sr. Rajoy. Ens estem referint, per exemple, a les polítiques contra els desnonaments, les rendes bàsiques, els programes públics d’atenció a immigrants i refugiats, els maltractaments i la violència de gènere, la salut mental, menors en situació de risc i les persones sense sostre….

Un segon àmbit que considerem important és obrir un ampli fòrum de participació per a l’elaboració i aprovació d’una Carta Valenciana de Drets Socials que, d’una banda, incorpore tots aquells drets socials, econòmics i laborals que no entren en l’àmbit estricte dels serveis socials i tampoc en l’àmbit del treball assalariat comú. Ens referim al treball protegit, als centres ocupacionals, al cooperativisme i a l’autoocupació o al dret a l’habitatge social. D’altra banda, concebem aquesta Carta Valenciana de Drets Socials com una mica més que un text normatiu i que apunta a disposar d’una eina per donar suport a la construcció d’una ciutadania social i comunitària.

Finalment, proposem revitalitzar l’espai social que, verbigràcia de les institucions nacionals i internacionals del neoliberalisme, es troba cada vegada més reduït a la mínima expressió i més constrenyit entre una economia embogida i la vella política, amb aquesta última majoritàriament supeditada a la primera.
Per a aquesta enorme tasca es necessiten alguns instruments per fer un bon treball. D’una banda, un govern valencià amb una gran sensibilitat social i que assumeixi els drets humans com a eix central de la seva acció. Un govern de la Generalitat amb voluntat de posar els recursos necessaris per anar avançant en aquest sentit. D’altra banda, si aquest govern vol aliats fiables per a la seva acció en l’àmbit social li convidem a comptar amb els col·lectius i moviments socials i amb les professionals del Treball Social com a actors i alhora missatgers compromesos amb dites dretes i notaris del seu compliment, de la mateixa forma que s’hauria de tenir en compte els i les professionals dels serveis de salut, del sistema educatiu o dels serveis d’ocupació.
El Pacte del Botànic ha obert una porta a l’esperança i a l’aire fresc de la matinada, però no és un acord sol a tres bandes dels partits que sustenten el govern de la Generalitat, sinó un pacte que de facto a inclòs a un quart soci: la majoria de la ciutadania valenciana que els va donar un gran suport electoral i social.

València, Octubre de 2015

Pep Pacheco Marco
Col·lectiu de Treball Social de Ca revolta(**)

________________________________________________________________

(*) Text complet de l’article publicat a Levante-EMV el passat dia 9/11/2015

(**)També signen aquest document altres membres del col·lectiu, Treballadors Socials en diferents àmbits de la intervenció social: Professors de la Facultat de Ciències Socials, Treballadors Socials de la Diputació de València i de Serveis Socials Municipals, d’Exclusió social, d’Immigrants i Refugiats, de Dones en situació de risc, de Drogodependències i de Centres d’Acolliment: Paco Andrés, Merxe Miralles, Javier Aguado, Paloma Díaz, Xavier Uceda, Ana Serrano, Bea Morilla, Sergio López, Eva Botella, Jaume Orts, Melani Navarro i Jorge Sebastián.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Mercè Martínez i Llopis, nova Directora General de Serveis Socials i Autonomia

Des del Col·lectiu de Treball Social de Ca Revolta volem mostrar el nostre entusiasme pel nomenament de Mercè Martínez i Llopis com a nova Directora General de Serveis Socials i Autonomia.

Si l’elecció de Sandra Casas ja venia a suposar un clar posicionament en la política del nou govern, amb Mercè no podem sinó constatar que açò va de debò i que el canvi de model va a comptar amb persones molt competens, valentes i amb una gran projecció.

Professional de referència per a moltes i molts de nosaltres, treballadora incansable, persona compromesa i honesta… avui el Treball Social, amb majúscules està d’enhorabona i els Serveis Socials per fi compten amb una interlocutora al més alt nivell en el Govern Valencià.

Felicitar també a l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials per aquest merescut reconeixement al País Valencià de tota una trajectòria de treball, lluita i compromís de la qual Mercè ha sigut la seua millor expressió i baluard.

I per descomptat donar l’enhorabona a Mercè per assumir un repte, que així, ja és també de totes i tots nosaltres.

Una forta abraçada de tot el col·lectiu, companya, amiga…

P1060179 IMG_3980IMG_0120IMG_4018

Publicado en Sin categoría

SERVEIS SOCIALS I PARTICIPACIÓ, ARA ÉS EL MOMENT…

Després del 24M algunes i alguns professionals ens preguntem com podríem contribuir al naixement d’un nou model de Serveis Socials que poguera, per fi, funcionar com un vertader sistema de protecció i respondre amb dignitat a les múltiples i urgents demandes socials.

Durant tots aquests anys hem assistit a diferents iniciatives: Aliances, Observatoris, Plataformes, Mareges… fòrums on l’anàlisi i la reflexió professional anaven unides a la denúncia de les polítiques aplicades, però també a propostes concretes que, no obstant açò, mai van trobar interlocució en els governs anteriors.

En aquest període han hagut concentracions reivindicatives, assemblees, notes de premsa, mobilitzacions… accions que han conviscut amb el treball del dia a dia, l’atenció en el “ambulatori social” on cadascú ha hagut de compondre-li-les per a poder exercir i desenvolupar uns Serveis Socials que han mancat de la planificació, sustent tècnic i substrat ètic que requerien per part d’una Generalitat i a una Diputació més proclius al clientelisme pur i dur que a assumir una responsabilitat institucional en la promoció i garantia d’uns drets socials permanentment vulnerats. Açò ja no es pot tolerar per més temps…

Imagen1

Han sigut anys de desgast, però també de lluita, d’impotència, però també d’esperança, d’ignomínia, però també de resistència… i tot açò ens ha mantingut vius, disposats com sempre hem estat a aportar el millor que tenim per a contribuir a un nou model que realment ho siga i no siga l’antítesi del que ha de ser, que és el que ha sigut fins ara.

I ara toca crear, construir, aportar, confluir i sobretot influir, participar, fer…

Fer sense esperar a veure què és el que passa, perquè no hi ha temps que perdre i si esperem estarem reproduint el vell model que ens ha mantingut en el dic sec i sobretot perquè totes i tots podem aportar i som part fonamental d’aquest procés.

Ara cal aprofitar tot aquest potencial, tota aquesta experiència i tota aquesta il·lusió que hem vingut acumulant i posar-la al servei d’un temps nou i un nou model.

No va a ser fàcil, mai ho va ser. Però ací estem, ací seguim…

La vella política voldrà mantenir-se, mudar-se per a romandre i es recolzarà en les estructures més anquilosades i burocràtiques de l’administració, també en les prebendes i en les falses adhesions d’última hora. El canvi en l’administració ha de ser profund i ens necessita a totes i tots. Els estils de direcció autoritaris i despòtics són un llast inaguantable. La inèrcia del vell model encara segueix molt present i cal detectar-la i revertir-la si volem mantenir un sistema públic basat en els drets humans i no en l’estigma i el asistencialisme.

Des de cada servei, cada entitat, cada unitat, en cada oportunitat i en qualsevol ocasió que tinguem… reivindiquem el nou model de serveis socials, promoguem la participació en ell, fem una crida als nous responsables polítics perquè per fi puguem ser tinguts en compte, que necessiten de la nostra col·laboració i el nostre impuls…

IMG_3246
Rearmem el vincle que ens uneix a la ciutadania, a les seues necessitats i anhels, a uns drets que ja no poden ser una altra vegada defraudats, per a contribuir a un temps que ja és nou i ens pertany perquè és de totes i tots nosaltres.

Ara és el moment.

Aquest relat està inspirat en la reunió que vam tenir ahir en el Col·legi Oficial de Treball Social de València amb la participació de més d’una vintena d’entitats sota el lema Per un nou model de Serveis Socials al País Valencià.

Col.lectiu de Treball Social de Ca Revolta

Publicado en Sin categoría

I JORNADES INTERNACIONALS: ELS SERVEIS SOCIALS EN UN CONTEXTE DE CRISI I DE CANVI.

ELS SERVEIS SOCIALS GENERALS EN PROJECTES D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL

Una experiència de fusió entre la formació, el reciclatge professional, l’autoocupació, la solidaritat, la cooperació i la participació social, impulsada des dels serveis socials.

Pep Pacheco
Col·lectiu de Treball Social de Ca revolta

R E S U M

En aquesta comunicació es proposa la possibilitat d’intervenció, des de l’àmbit dels Serveis Socials Generals, en el territori de la inserció soci-laboral i l’autoocupació, com a estratègia de prevenció de l’exclusió social. Així mateix i fent abstracció del propi objectiu d’aquesta comunicació es planteja una reflexió sobre la imperiosa necessitat de re-conceptualització d’aspectes substancials del treball social, en un context dual: de crisi i de canvi.

Paraules clau
Re-conceptualització, Serveis Socials Generals, Crisis i Canvi, Inserció soci-laboral, Drets socials i Participació ciutadana

ABSTRACT

In this communication the possibility of intervention is proposed, from the field of general social services in the territory of the soci-employment and self-employment as a strategy for preventing social exclusion. Crisi and change: Similarly and disregarding the objective of this communication itself a reflection on the urgent need to re-conceptualization of substantive aspects of social work, in a dual context it raises.

Keywords:

Rethinking, General Social Services, Crisi and Change, soci-labor insertion, social rights and citizen participation

INTRODUCCIÓ

La present comunicació a les I Jornades Internacionals sobre “El futur dels Serveis Socials en un context de canvi” pretén exposar de manera succinta, i a partir d’una experiència de formació, reciclatge i inserció laboral de persones aturades, les possibilitats que existeixen, des dels Serveis Socials d’Atenció Primària, d’abordar temes tan complexos com la desocupació actual. Aquesta experiència que se sintetitza en el document adjunt (Projecte d’inserció soci-laboral amb la RGC) i que es va iniciar en 2009 està, a dia d’avui, consolidada com una iniciativa d’autoocupació que permet viure més o menys decentment a una desena de persones (Documental “Dues Flors per a un cavallet”).
En si mateixa, no és més que el resultat d’un projecte que va aconseguir posar d’acord a persones aturades, a professionals del Treball Social i a l’Administració Local, sobre la necessitat d’actuar sobre les conseqüències socials i laborals de la desocupació, pensant a oferir solucions imaginatives i amb certes garanties de viabilitat ja que la inoperància i la falta d’iniciativa del SERVEF feien molt difícil prevenir que aquestes situacions de desocupació pogueren acabaren inexorablement en situacions d’exclusió social.
Si algun interès té presentar aquest treball en aquestes I Jornades Internacionals de Serveis Socials, és el fet que aquest projecte sorgeix i es desenvolupa a partir dels sistemes públics de protecció social, però més concretament dels Serveis Socials Generals, si bé és cert que el projecte va comptar amb un suport institucional en valorar que partíem d’un diagnòstic comú entre diversos agents socials i en aquest sentit, la participació, en el mateix, de dues institucions públiques rellevants, com són l’Ajuntament i la Càmera Agrària Local de Paterna va ser, d’alguna manera, determinant.
Així mateix, a la coincidència d’aquests actors cal afegir una voluntat política favorable i la mobilització d’una quantitat raonable de recursos econòmics, materials i humans.

Els beneficiaris d’aquest projecte, la majoria d’elles amb càrregues familiars, tenien una situació plena de dificultats ja que en la seua immensa majoria eren treballadors de la construcció i per tant de difícil ocupació, més enllà de la seua qualificació professional específica. No obstant açò, aquestes situacions de les quals es partia van ser superades amb tones d’il·lusió i de convenciment que era possible. Van ser valentes decisions, per part dels uns i els altres, les que van fer possible l’engegada de l’esmentat projecte d’inserció social i laboral.

ELS SERVEIS SOCIALS EN UN CONTEXTE DE CANVI
L’evolució del Sistema Públic de Serveis Socials en l’àmbit territorial del País Valencià ha tingut dues fases clarament diferenciades:
1ª Construcció del Sistema que es desenvolupa en la dècada dels anys 80 del segle passat i que es va centrar fonamentalment a alçar les estructures legislatives, polítiques, administratives i de capacitació professional, necessàries per al desenvolupament posterior d’un sistema públic de serveis socials capaç d’abordar amb èxit el desenvolupament comunitari i la lluita contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social.
2ª Desmuntatge del Sistema que es produeix a partir d’intervinguts de la dècada dels anys 90 i que en l’actualitat continua la seua deterioració cap al que és una autèntica involució de l’Estat Social i Democràtic de Dret. En aquest procés involutiu s’estan substituint els drets socials de ciutadania, conquistats amb molt esforç, per una assistència social vuitcentista -que trauria els colors al mateix Juan Luís Vives- i per iniciatives de tipus caritatiu.
Els canvis paradigmàtics que se’ns plantegen des de l’absoluta hegemonia de l’economia financera enfront de la política, deixen el territori social cada vegada més reduït i a la mercè dels vaivens dels indicadors macroeconòmics. Uns indicadors que solament resulten positius mediàticament i no representen gens esperançador, per a la majoria de la ciutadania, si els contrastem amb els enormes nivells de precarietat laboral, reducció salarial i subocupació que porten aparellats aquests indicadors en el marc d’una persistent crisi.
Des del Treball Social hem de replantejar i difondre, al meu entendre, un discurs sobre la necessitat de construir un Sistema Públic de Serveis Socials -incardinat en un Sistema Públic de Protecció Social més ampli- que s’articula en cinc pilars:
a) Un reconeixement constitucional explícit dels sistemes públics de serveis socials. D’igual manera, cal dotar de les màximes garanties jurídiques l’accés efectiu d’aquests serveis.
b) Un finançament dels serveis socials estable i garantida per llei
c) La responsabilitat pública de les institucions estatals, autonòmiques i locals en matèria de serveis socials, independentment de com es realitza la seua gestió
d) Donar prioritat a la intervenció social de caràcter comunitari i que aquesta descanse en un nou impuls i amb criteris renovats en matèria de coordinació, multidisciplinarietat i participació ciutadana, així com en el desenvolupament de les polítiques socials.
i) El reconeixement del Treball social, com la figura professional de referència, en els àmbits dels sistemes de protecció social i per extensió en qualsevol tipus d’intervencions, siguen aquestes, de tipus genèric, especialitzat i també en els fenòmens socials de gran transcendència, com per exemple els accidents que afecten a moltes persones o les catàstrofes humanitàries.
El desenvolupament d’una nova conceptualització dels drets socials de ciutadania ha de portar explícitament, en els seus continguts, la competència dels Equips Socials de Base en matèria de Rendes Bàsiques, Habitatge, Cooperativisme i Autoocupació, Desenvolupament Comunitari, Emergència Social, Cooperació, Comunicació i mediació, així com els Serveis d’Atenció Domiciliària.
Així mateix, en matèries d’intervenció especialitzada, ha de dotar-se a l’àmbit local d’equips multidisciplinaris amb competències clares i recursos adequats. Tot açò de forma coherent amb el tipus de demanda i amb el territori de la intervenció professional.
A manera de recapitulació, proposem una reflexió crítica i de caràcter genèric entorn de dos eixos de referència:
A) La proposta concreta de el “Projecte Comunitari d’Inserció Soci-laboral amb la Renda Garantida de Ciutadania”.
Més enllà de l’interès que puga tenir aquest projecte d’inserció soci-laboral, per a els qui no són beneficiaris del mateix, ni coneixedors de la realitat social d’una població com Paterna (l’Horta-València), aquesta comunicació pretén –a més de difondre aquest “experiment social i comunitari” en un àmbit local- facilitar una reflexió sobre les possibilitats que poden arribar a tenir els Serveis Socials Generals d’intervenir sobre problemàtiques d’alta vulnerabilitat social.

A partir d’aquesta experiència i àdhuc atenent a les enormes limitacions d’actuació que tenen els Equips Socials de Base, en l’actualitat, ens sembla que hi ha possibilitats d’intervenció que no s’haurien d’abandonar per molt que les retallades pressupostàries i per extensió dels drets socials adquirits, condicions aquestes intervencions.
D’igual manera, per a treballar sobre algunes manifestacions de la crisi que afecten a sectors socials molt vulnerables, no podem acceptar com a impediments insalvables les privatitzacions o la introducció dels co-pagaments en matèries tan sensibles com, per exemple, l’atenció a persones depenents o amb diversitats funcionals diverses,
B) Les necessitats d’intervenció des dels serveis socials d’atenció primària en matèries que –ara com ara- no estan avalades ni per textos legislatius adequats, ni contemplats en el llistat de competències formals dels Equips Socials de Base, han sigut exposades cruament , en el context actual de crisi i alhora de canvi dels paradigmes associats a la crisi de l’Estat de Benestar.
En el nostre cas, el País Valencià, estem assistint a un autèntic assetjament i enderrocament del Sistema Públic de Serveis Socials i a unes pràctiques polític-administratives, tant des de l’administració autonòmica com d’un gran nombre d’Entitats Locals, que estan substituint la responsabilitat pública per la més absoluta discrecionalitat dels poders públics, en matèria de protecció social.
Així, per exemple, els intents, cada dia major, de normalitzar i institucionalitzar els bancs d’aliments, amb l’enorme càrrega d’estigmatització i control social que comporten, són un exemple de les incerteses que aguaiten als sistemes de protecció social vigents en tot l’Estat Español, àdhuc admetent les notables diferències que existeixen entre les CC.AA.
Des del Treball Social hem de treballar per re-conceptualitzar tot allò que configura els territoris de la intervenció professional i que en l’actualitat estan posats potes enlaire per la crisi sistèmica que patim.
De no ser així, correm el risc de legitimar un model assistencial totalment discrecional, marginal i reduït a una caricatura del que haurien de ser uns serveis socials de qualitat, públics i universals.

Un model assistencial en el qual la figura professional del Treball Social puga ser substituïda per atencions administratives i de control social, per part de qualsevol categoria de funcionari públic, aliè a la nostra disciplina professional, ens porta al més absolut ostracisme professional.

Encara que el motiu d’aquesta comunicació està fitat a l’àmbit dels serveis socials, a través de donar a conèixer un projecte d’inserció soci-laboral de persones aturades, és difícil abstraure’s de la necessitat de reflexionar sobre el Treball Social i els Sistemes Públics de Serveis Socials en un context socioeconòmic que està canviant radicalment les relacions laborals, socials, culturals i de valors solidaris.
Un context que està facilitant demagògicament la presumpta necessitat de liquidar el model social que ha vingut construint-se a Europa des de mitjan segle passat i que ha garantit una certa re-distribució de la riquesa social.

ALGUNES CONSIDERACIONS FINALS
És més que possible que algú puga considerar abusiu i unilateralment acaparador, al conjunt de competències que en aquesta comunicació es reivindiquen per al sistema públic de serveis socials i que “normalment” no es consideren de l’àmbit d’aquests serveis com, per exemple, l’orientació per al treball cooperatiu o l’autoocupació digna, les rendes bàsiques, l’accés a l’habitatge de lloguer o als serveis públics de Salut i Educació.
En aquest sentit, vagen algunes consideracions finals sobre algunes d’aquestes qüestions i un senzill esborrany sobre la necessitat de re-conceptualització en bastants àmbits del treball social i també dels serveis socials públics, tant a curt i mig termini, com des d’una major perspectiva estratègica.

Qüestions aquestes que millor prompte que tard haurem de plantejar-nos des de la nostra pròpia experiència com a professionals del Treball Social:
En primer lloc, hem de contribuir al debat de la qualitat democràtica del nostre entre tramat institucional. Els nous paradigmes que planteja la crisi de l’Estat de Benestar ens emplacen a reconsiderar aspectes substancials de la Constitució, de l’Estatut d’Autonomia, del Règim Local i de les lleis que regulen el Sistema Públic de Serveis Socials, al costat de tota l’arquitectura legislativa que es refereix, entre uns altres, a la regulació dels sistemes d’atenció a la infància, la violència de gènere, la immigració sense papers, els plans d’Inclusió Social, les famílies mico-parentals amb càrregues familiars, les drogodependències, les rendes mínimes d’inserció o les minories ètniques….
En segon lloc, hem d’incorporar-nos al debat sobre la participació ciutadana en els assumptes públics. La democràcia representativa no per ser imprescindible, per al bon funcionament institucional, és excloent d’altres mecanismes d’implicació de la ciutadania en la gestió quotidiana de la cosa pública. I açò és així, des de l’àmbit local i comunitari a altres àmbits més amplis i globals, però que tots ells afecten en gran manera a la vida de les persones, els grups socials i les comunitats humanes.
En tercer lloc, les i els professionals del Treball Social hem de col·laborar més -de forma regulada i regular- amb l’adequació de la formació universitària a la demanda de nous temps i dels nous models socials que s’estan configurant en la vella Europa, especialment en la perifèria del continent i que pretenen substituir definitivament el Welfare pel Laissez-faire.
En cambra i últim lloc, reivindicar el nostre espai social i tècnic en la construcció d’una societat més justa i igualitària, al costat dels moviments socials, el teixit associatiu, els sindicats i posant en valor les aportacions, fetes des del Treball Social, a l’efectivitat pràctica dels Drets Humans, des de les Visitadores de Pobres a les Treballadores i Treballadors Socials com a agents de canvi i transformació social.

Bibliografia

ANDRÉS ARSEGUET, F I UCEDA I MAÇA, FX. (2007). “Aportacions per a la reconstrucció dels Serveis Socials en el País Valencià”, en PÉREZ, R I UCEDA, FX.
La xarxa pública de serveis socials municipals a la Comunitat Valenciana: reptes i futur del sistema Públic de Serveis Socials. València. FSP-UGT.PV

ASSOCIACIÓ ESTATAL DE DIRECTORES I GERENTS DE SERVEIS SOCIALS. (2014). Els Serveis Socials a Espanya 2014. Madrid. Associació de Directors i Gerents.
CARBONER GAMUNDÍ, M.A I CAR BLANCO, F. (2013). ”Petjades, principis i propostes per al Sistema Públic de Serveis Socials en un context de crisi”. Documentació Social, 170, 121-142.
JABBAZ, M. (2014). “La racionalitat i la sostenibilitat com a figures mítiques en el desmuntatge del sistema públic de serveis socials”. Revista TSNOVA, 10, 55-70.
UCEDA I MAÇA. F.X. (2011) “Els Serveis Socials a Espanya: desenvolupament i articulació en els nous escenaris”. Documentació Social, 162, 235-258.
COL·LECTIU DE TREBALL SOCIAL de Ca revolta. “Una proposta de CARTA VALENCIANA DE DRETS SOCIALS com a procés de construcció de la ciutadania social i comunitària”. Revista TS-NOVA, nº 6-2º Semestre. 2012
UCEDA I MAÇA, F.X, MARTÍNEZ-MARTÍNEZ, L, NAVARRO PÉREZ, J.J, I BOTIJA YAGÜE, M. (2014). ”La pèrdua de garanties en els Serveis Socials Comunitaris: La Reforma Local”. *AZARBE, 3, 247-251.

https://valencianna.files.wordpress.com/2013/04/captura-de-pantalla-2013-04-21-a-les-21-55-16.png?w=640

ANEXE: “Projecte Comunitari d’Inserció Sociolaboral i Renda Garantida de Ciutadania”

“PROJECTE COMUNITARI D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL AMB LA RENDA GARANTIDA DE CIUDADAIA”

FONAMENTACIÓ.
La crisi econòmica mundial produïda pel crack de la bombolla financera internacional està afectant molt seriosament a les condicions de vida de les persones, els grups i les comunitats. En els països més pobres s’amplien els problemes de subsistència i els països en vies de desenvolupament han patit una frenada casi en sec. Els països desenvolupats estan sumits en la incertesa de la recessió econòmica i amb unes seqüeles de desocupació creixent que amenacen l’estabilitat social dels últims de trenta anys.
L’economia espanyola presenta a més una crisi de model de creixement econòmic. A la crisi financera cal sumar-li les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària que en el nostre país està sent especialment dura amb el sector de la construcció i d’alguns àmbits de sector industrial i terciari.
Qualsevol observador de la realitat social de Paterna sap que són milers de persones les que en el nostre poble es dediquen, precisament, a la construcció i als serveis. La crisi està afectant a moltes persones i famílies que veuen com en molt poc espai de temps han passat d’una situació amb ocupació ben remunerada, a una altra de desocupació amb poques perspectives de recol·locació. La situació actual està marcada per un mercat laboral molt estancat i les prestacions per desocupació, amb les quals es pretén pal·liar aquesta situació, tenen molt curt recorregut, tant en el temps com en la quantia de la prestació.
Som de l’opinió que la situació actual no va a canviar substancialment en els pròxims anys.

És per açò, que un grup d’aturats –amb l’assessorament i col·laboració d’un col·lectiu de treball social de Ca revolta- decidim, a més de rebel·lar-nos i protestar per estar pagant els costos d’una crisi, en l’origen de la qual no tenim ni art ni part, engegar iniciatives que basades en el principi de solidaritat social -i que estan arreplegades en diverses Resolucions del Consell de Ministres d’Assumptes Socials de la Unió Europea, en la Constitució Espanyola i la Carta Social Europea- emplacen a les institucions Públiques en el suport d’aquelles propostes que tinguen com a fi tornar a inserir a les i els aturats en el mercat de treball.
En el nostre cas, la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, sancionat l’any 2006, contempla en el seu article 15 que “amb la finalitat de combatre la pobresa i facilitar la inserció social, la Generalitat garanteix el dret dels ciutadans valencians en estat de necessitat a la solidaritat i a una renda de ciutadania en els termes previstos en la llei.
La Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Serveis Socials, estableix en el seu article 37 la Prestació Econòmica Reglada orientada a la plena integració social
El Pla Valencià pel Creixement i l’Ocupació (PAVACE) contempla la renda garantida de ciutadania com una mesura que a de impulsar-se des dels poders públics.
El Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió Social del Regne d’Espanya inclou objectius com el foment de l’accés a l’ocupació per a persones en situació de risc d’exclusió.
I finalment, la Llei 9/2007, de 12 de març, de la Generalitat, de Renda Garantida de Ciutadania de la Comunitat Valenciana.
Tot aquest bloc legislatiu i en particular La Llei 9/2007, de 12 de març, el Decret 93/2008, de 4 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupa la llei de Renda Garantida de Ciutadania i l’Ordre de 31 de juliol de 2008, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regulen les bases de convocatòria de la prestació Renda Garantida de Ciutadania, permeten fer operativa la proposta d’un PROJECTE COMUNITARI D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL negociat entre l’Ajuntament de Paterna i la Plataforma d’Aturats.
Aquest projecte s’articula sobre 3 eixos centrals:
• La formació per a l’ocupació, orientada al reciclatge professional de persones en situació de desocupació.

• la defensa i recuperació de l’Horta en els més diversos àmbits: Producció d’agricultura biològica, Conservació de l’entorn natural del Parc del Túria, Manteniment del paisatge i la difusió de valors culturals arrelats en l’estima a la nostra terra.
• Atenent a algunes consideracions que estan plantejades en PLA MUNICIPAL DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA, concretament en el seu objectiu 2 (objectius específics) es tracta de “millorar els coneixements, actituds i aptituds en la cerca d’ocupació” i implementar un projecte d’ocupació amb “actuacions de baix cost monetari, però elevats efectes potencials”.
El desenvolupament d’aquest projecte se sustenta a posar en comú el potencial de tres recursos:

1) Les vint persones -veïns i veïnes de Paterna, integrats en la Plataforma d’Aturats- que estan disposades a fer l’esforç necessari per a superar la situació de desocupació.
2) Els recursos educatius i materials del Centre Mediambiental Julia.
3) La prestació de Renda Garantida de Ciutadania i aportació de recursos econòmics per al projecte formatiu.
Hi ha bones raons perquè aquest projecte pilot tinga èxit. És una ofereix-pla integral d’inserció sociolaboral l’itinerari de la qual comença en la formació per a adquirir habilitats teòriques i pràctiques en la producció agrícola original de l’horta valenciana, acompanyades de Planes Familiars d’Inserció i orientats pel sistema municipal de serveis socials.
Amb la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania -assegurada per l’Ajuntament de Paterna- per a vint persones amb càrregues familiars i atenent al fet que les quanties -segons els casos- vénen marcades per la llei, garantir que en el cas concret d’aquestes famílies s’hauria d’establir la prestació per un termini d’entre 18 mesos i tres anys, perquè es puga posar en funcionament el cultiu de dos mil metres quadrats de terra, la comercialització dels productes recol·lectats i, a partir d’ací, començar a avaluar la rendibilitat socioeconòmica del projecte.

OBJECTIUS GENERALS.
A) Promocionar la formació per a l’ocupació
B) Intervenir en la prevenció de l’augment de la desocupació
C) Crear un espai alternatiu de promoció d’ocupació local

OBJECTIUS ESPECÍFICS.
A.1) Organitzar a les i els aturats
A.2) Col·laborar amb les institucions locals –especialment l’Ajuntament de Paterna- en la difusió de recursos i prestacions socials, destinades a la inclusió social
A.3) Atendre i canalitzar les situacions de necessitat cap a l’Administració Local.
B.1) Articular respostes solidàries i cooperatives per a atendre les conseqüències de la desocupació.
B.2) Institucionalitzar l’Assemblea d’Aturats com a instrument d’inclusió social i coordinadora de necessitats socials.
B.3) Col·laborar amb el Centre Mediambiental Julia per a la formació contínua d’aturats de Paterna.
B.4) Promoció d’habilitats professionals i socials en l’àmbit de l’equilibri ecològic i de l’agricultura biològica.
C.1) Assegurar la formació i la inclusió en el mercat laboral de 20 persones aturades.
C.2) Implementar amb mesures locals les polítiques en creació d’ocupació que promoguen la Generalitat Valenciana i l’Administració Central

METODOLOGIA.

Entenent la complexitat que té promoure la formació per al reciclatge professional de persones en situació de dificultats econòmiques i socials, establim dos criteris metodològics que entenem que poden facilitar el desenvolupament positiu del projecte. En aquest sentit, utilitzarem l’Observació Participant (implicació i participació) com a metodologia per a implicar als beneficiaris del projecte i estimular amb la seua participació en els assumptes públics qüestions de formació complementàries.

UBICACIÓ.

Els cursos de formació es desenvoluparan en el Centre Mediambiental JULIA i els dos mil metres quadrats de terreny cultivables que disposem per a posar-les en producció al llarg del projecte, seran és escenari de les pràctiques.

CALENDARI.

Els treballs de disseny i el debat sobre com implementar el projecte des del territori que marca el dret a la Renda Garantida de ciutadania, s’ha treballat des de primers d’any, després que vam tenir els primers contactes amb els responsables de l’Ajuntament de Paterna i vam entendre que hi havia unes immillorables condicions d’enteniment.
La proposta concreta és de desenvolupar el projecte des de setembre del 2009 fins a finals de l’any 2012.
BENEFICIARIS.

Els beneficiaris d’aquest projecte són dues dones i divuit homes (dos d’ells, immigrants),

ACTIVITATS.

Les actuacions s’articulen en tres blocs temàtics:
1) Les activitats pactades amb els Serveis Socials Municipals entorn del Pla Familiar d’Inserció i al Pla d’Inserció Laboral.
2) Un bloc formatiu d’Agricultura Ecològica que integra el curs teòric i la pràctiques sobre el terreny :
Disseny i organització del projecte agrícola
Assessorament, planificació i seguiment dels treballs agrícoles
Tallers específics sobre Horts d’Oci
Realització de treballs agrícoles especialitzats: Elaboració d’abonaments ecològics, tractament fitosanitaris, reproducció de varietats hortícoles tradicionals, etc.
3) Activitats complementàries de caràcter comunitari.
En aquest bloc s’agrupen una sèrie d’activitats que ajuden a dinamitzar el projecte i a fer possible la participació comunitària:
a) 1 conferència trimestral d’especialistes en les dues matèries que conflueixen en el projecte: Sostenibilitat i Ocupació Local.
b) Difusió del projecte a escolars de primària i secundària dels centres educatius de Paterna, coordinats pels agents del projecte (Ajuntament, CM Julia, Plataforma d’Aturats).
c) Activitats socioculturals: video-fòrum, teatre, dibuix, rutes pel Parc Natural del Túria i la Festa de la Sembra,

RECURSOS.

Recursos materials i institucionals:
• Els Serveis Socials d’Atenció primària de l’Ajuntament de Paterna.
• El C. M. Julia (Aules, utensilis i eines, terreny de cultiu, etc.)
• Planes Locals: Pla Municipal de Reactivació Econòmica.
RECURSOS HUMANS:
• Tècnic – Coordinador dels cursos formatius (Funcionari de l’Ajuntament / oficial de jardineria, expert i assessor en projectes d’agricultura ecològica.
• Professor de formació teòrica – pràctica en agricultura ecològica
• 3 monitors de treballs pràctics
• 2 Assessors politècnics
• 20 persones aturades i beneficiàries del projecte
• Treballador Social.

RECURSOS ECONÒMICS:
El finançament del projecte que garanteix tant la seua viabilitat, com la seua rendibilitat socioeconòmica, és pública i es realitza a través de:
• La formalització del dret a la Renda Garantida de Ciutadania que permet uns ingressos als beneficiaris per a poder fer realitat el programa formatiu.
• Complementar la RGC amb càrrec als pressupostos municipals d’un suplement de 180 € de manera que es cobrisca, almenys, el SMI.
• Conveni-Subvenció per a les despeses que comporta el desenvolupament del projecte i que en el pressupost es detallen.

PRESSUPOST .

1) Personal 6000€
2) Suport material educatiu 1000€
3) Bibliografia addicional 275€
4) Revistes especialitzades 225€
5) Material fungible 300€
6)Abonament Ecològic: 1500€
7) Tractament Fitosanitari ecològic 700€
8) Eines 2800€
7) Carretó Tanc Fumigador de 100 litres 700€

Total pressupost anual 2009-2010 13.500€
Total pressupost 2010-2012 20.000€
Total pressupost del projecte 2009-2012 33.500€

AVALUACIÓ.

L’envergadura del projecte i la seua importància social des d’un punt de vista comunitari, d’inserció sociolaboral i de base local, en una ciutat com Paterna, exigeix un esforç múltiple perquè la utilització de pressupostos públics en una iniciativa de generar ocupació sostenible, siga de la major transparència i es realitze amb el major rigor possible.
En aquest sentit, proposem la institucionalització d’una comissió mixta de seguiment del projecte. Composta per membres de la Corporació Municipal, la Plataforma d’Aturats, el C. M. JULIA i quants professionals del Treball Social i altres agents socials puguen i vulguen participar.
Creiem adequat que es realitzen avaluacions semestrals en els tres anys de desenvolupament del projecte.

Paterna, juliol de 2009
Autoria: Plataforma d’Aturats de Paterna
Assessorament tècnic: Àrea Social de Ca rev

Publicado en Sin categoría

IMATGES JORNADA SERVEIS SOCIALS UV

P1060158P1060161
P1060180P1060174

P1060176

Les imatges inferiors pertanyen a les comunicacions que es van presentar de serveis socials generals. Amb la participació destacada de Directores i Gerents així com del col·lectiu de treball social de Ca Revolta amb Mercè Martinez i el nostre company Pep Pacheco. També Inés Endrina va oferir una comunicació sobre la pràctica reflexiva en el treball social que va ser seguida amb gran interès. Fer esment, igualment, a l’aportació de Paula que presentà un treball entorn de les rendes garantides de ciutadania, prenent com a referència el municipi de Alaquàs, que no va deixar indiferent. En definitiva una sessió molt potent que ens va aportar molt bones sensacions. Llàstima que no tinguérem quasi temps de debat, perquè els temes donaven per a major participació. A l’altra…

P1060179

Publicado en Sin categoría