I JORNADES INTERNACIONALS: ELS SERVEIS SOCIALS EN UN CONTEXTE DE CRISI I DE CANVI.

ELS SERVEIS SOCIALS GENERALS EN PROJECTES D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL

Una experiència de fusió entre la formació, el reciclatge professional, l’autoocupació, la solidaritat, la cooperació i la participació social, impulsada des dels serveis socials.

Pep Pacheco
Col·lectiu de Treball Social de Ca revolta

R E S U M

En aquesta comunicació es proposa la possibilitat d’intervenció, des de l’àmbit dels Serveis Socials Generals, en el territori de la inserció soci-laboral i l’autoocupació, com a estratègia de prevenció de l’exclusió social. Així mateix i fent abstracció del propi objectiu d’aquesta comunicació es planteja una reflexió sobre la imperiosa necessitat de re-conceptualització d’aspectes substancials del treball social, en un context dual: de crisi i de canvi.

Paraules clau
Re-conceptualització, Serveis Socials Generals, Crisis i Canvi, Inserció soci-laboral, Drets socials i Participació ciutadana

ABSTRACT

In this communication the possibility of intervention is proposed, from the field of general social services in the territory of the soci-employment and self-employment as a strategy for preventing social exclusion. Crisi and change: Similarly and disregarding the objective of this communication itself a reflection on the urgent need to re-conceptualization of substantive aspects of social work, in a dual context it raises.

Keywords:

Rethinking, General Social Services, Crisi and Change, soci-labor insertion, social rights and citizen participation

INTRODUCCIÓ

La present comunicació a les I Jornades Internacionals sobre “El futur dels Serveis Socials en un context de canvi” pretén exposar de manera succinta, i a partir d’una experiència de formació, reciclatge i inserció laboral de persones aturades, les possibilitats que existeixen, des dels Serveis Socials d’Atenció Primària, d’abordar temes tan complexos com la desocupació actual. Aquesta experiència que se sintetitza en el document adjunt (Projecte d’inserció soci-laboral amb la RGC) i que es va iniciar en 2009 està, a dia d’avui, consolidada com una iniciativa d’autoocupació que permet viure més o menys decentment a una desena de persones (Documental “Dues Flors per a un cavallet”).
En si mateixa, no és més que el resultat d’un projecte que va aconseguir posar d’acord a persones aturades, a professionals del Treball Social i a l’Administració Local, sobre la necessitat d’actuar sobre les conseqüències socials i laborals de la desocupació, pensant a oferir solucions imaginatives i amb certes garanties de viabilitat ja que la inoperància i la falta d’iniciativa del SERVEF feien molt difícil prevenir que aquestes situacions de desocupació pogueren acabaren inexorablement en situacions d’exclusió social.
Si algun interès té presentar aquest treball en aquestes I Jornades Internacionals de Serveis Socials, és el fet que aquest projecte sorgeix i es desenvolupa a partir dels sistemes públics de protecció social, però més concretament dels Serveis Socials Generals, si bé és cert que el projecte va comptar amb un suport institucional en valorar que partíem d’un diagnòstic comú entre diversos agents socials i en aquest sentit, la participació, en el mateix, de dues institucions públiques rellevants, com són l’Ajuntament i la Càmera Agrària Local de Paterna va ser, d’alguna manera, determinant.
Així mateix, a la coincidència d’aquests actors cal afegir una voluntat política favorable i la mobilització d’una quantitat raonable de recursos econòmics, materials i humans.

Els beneficiaris d’aquest projecte, la majoria d’elles amb càrregues familiars, tenien una situació plena de dificultats ja que en la seua immensa majoria eren treballadors de la construcció i per tant de difícil ocupació, més enllà de la seua qualificació professional específica. No obstant açò, aquestes situacions de les quals es partia van ser superades amb tones d’il·lusió i de convenciment que era possible. Van ser valentes decisions, per part dels uns i els altres, les que van fer possible l’engegada de l’esmentat projecte d’inserció social i laboral.

ELS SERVEIS SOCIALS EN UN CONTEXTE DE CANVI
L’evolució del Sistema Públic de Serveis Socials en l’àmbit territorial del País Valencià ha tingut dues fases clarament diferenciades:
1ª Construcció del Sistema que es desenvolupa en la dècada dels anys 80 del segle passat i que es va centrar fonamentalment a alçar les estructures legislatives, polítiques, administratives i de capacitació professional, necessàries per al desenvolupament posterior d’un sistema públic de serveis socials capaç d’abordar amb èxit el desenvolupament comunitari i la lluita contra les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social.
2ª Desmuntatge del Sistema que es produeix a partir d’intervinguts de la dècada dels anys 90 i que en l’actualitat continua la seua deterioració cap al que és una autèntica involució de l’Estat Social i Democràtic de Dret. En aquest procés involutiu s’estan substituint els drets socials de ciutadania, conquistats amb molt esforç, per una assistència social vuitcentista -que trauria els colors al mateix Juan Luís Vives- i per iniciatives de tipus caritatiu.
Els canvis paradigmàtics que se’ns plantegen des de l’absoluta hegemonia de l’economia financera enfront de la política, deixen el territori social cada vegada més reduït i a la mercè dels vaivens dels indicadors macroeconòmics. Uns indicadors que solament resulten positius mediàticament i no representen gens esperançador, per a la majoria de la ciutadania, si els contrastem amb els enormes nivells de precarietat laboral, reducció salarial i subocupació que porten aparellats aquests indicadors en el marc d’una persistent crisi.
Des del Treball Social hem de replantejar i difondre, al meu entendre, un discurs sobre la necessitat de construir un Sistema Públic de Serveis Socials -incardinat en un Sistema Públic de Protecció Social més ampli- que s’articula en cinc pilars:
a) Un reconeixement constitucional explícit dels sistemes públics de serveis socials. D’igual manera, cal dotar de les màximes garanties jurídiques l’accés efectiu d’aquests serveis.
b) Un finançament dels serveis socials estable i garantida per llei
c) La responsabilitat pública de les institucions estatals, autonòmiques i locals en matèria de serveis socials, independentment de com es realitza la seua gestió
d) Donar prioritat a la intervenció social de caràcter comunitari i que aquesta descanse en un nou impuls i amb criteris renovats en matèria de coordinació, multidisciplinarietat i participació ciutadana, així com en el desenvolupament de les polítiques socials.
i) El reconeixement del Treball social, com la figura professional de referència, en els àmbits dels sistemes de protecció social i per extensió en qualsevol tipus d’intervencions, siguen aquestes, de tipus genèric, especialitzat i també en els fenòmens socials de gran transcendència, com per exemple els accidents que afecten a moltes persones o les catàstrofes humanitàries.
El desenvolupament d’una nova conceptualització dels drets socials de ciutadania ha de portar explícitament, en els seus continguts, la competència dels Equips Socials de Base en matèria de Rendes Bàsiques, Habitatge, Cooperativisme i Autoocupació, Desenvolupament Comunitari, Emergència Social, Cooperació, Comunicació i mediació, així com els Serveis d’Atenció Domiciliària.
Així mateix, en matèries d’intervenció especialitzada, ha de dotar-se a l’àmbit local d’equips multidisciplinaris amb competències clares i recursos adequats. Tot açò de forma coherent amb el tipus de demanda i amb el territori de la intervenció professional.
A manera de recapitulació, proposem una reflexió crítica i de caràcter genèric entorn de dos eixos de referència:
A) La proposta concreta de el “Projecte Comunitari d’Inserció Soci-laboral amb la Renda Garantida de Ciutadania”.
Més enllà de l’interès que puga tenir aquest projecte d’inserció soci-laboral, per a els qui no són beneficiaris del mateix, ni coneixedors de la realitat social d’una població com Paterna (l’Horta-València), aquesta comunicació pretén –a més de difondre aquest “experiment social i comunitari” en un àmbit local- facilitar una reflexió sobre les possibilitats que poden arribar a tenir els Serveis Socials Generals d’intervenir sobre problemàtiques d’alta vulnerabilitat social.

A partir d’aquesta experiència i àdhuc atenent a les enormes limitacions d’actuació que tenen els Equips Socials de Base, en l’actualitat, ens sembla que hi ha possibilitats d’intervenció que no s’haurien d’abandonar per molt que les retallades pressupostàries i per extensió dels drets socials adquirits, condicions aquestes intervencions.
D’igual manera, per a treballar sobre algunes manifestacions de la crisi que afecten a sectors socials molt vulnerables, no podem acceptar com a impediments insalvables les privatitzacions o la introducció dels co-pagaments en matèries tan sensibles com, per exemple, l’atenció a persones depenents o amb diversitats funcionals diverses,
B) Les necessitats d’intervenció des dels serveis socials d’atenció primària en matèries que –ara com ara- no estan avalades ni per textos legislatius adequats, ni contemplats en el llistat de competències formals dels Equips Socials de Base, han sigut exposades cruament , en el context actual de crisi i alhora de canvi dels paradigmes associats a la crisi de l’Estat de Benestar.
En el nostre cas, el País Valencià, estem assistint a un autèntic assetjament i enderrocament del Sistema Públic de Serveis Socials i a unes pràctiques polític-administratives, tant des de l’administració autonòmica com d’un gran nombre d’Entitats Locals, que estan substituint la responsabilitat pública per la més absoluta discrecionalitat dels poders públics, en matèria de protecció social.
Així, per exemple, els intents, cada dia major, de normalitzar i institucionalitzar els bancs d’aliments, amb l’enorme càrrega d’estigmatització i control social que comporten, són un exemple de les incerteses que aguaiten als sistemes de protecció social vigents en tot l’Estat Español, àdhuc admetent les notables diferències que existeixen entre les CC.AA.
Des del Treball Social hem de treballar per re-conceptualitzar tot allò que configura els territoris de la intervenció professional i que en l’actualitat estan posats potes enlaire per la crisi sistèmica que patim.
De no ser així, correm el risc de legitimar un model assistencial totalment discrecional, marginal i reduït a una caricatura del que haurien de ser uns serveis socials de qualitat, públics i universals.

Un model assistencial en el qual la figura professional del Treball Social puga ser substituïda per atencions administratives i de control social, per part de qualsevol categoria de funcionari públic, aliè a la nostra disciplina professional, ens porta al més absolut ostracisme professional.

Encara que el motiu d’aquesta comunicació està fitat a l’àmbit dels serveis socials, a través de donar a conèixer un projecte d’inserció soci-laboral de persones aturades, és difícil abstraure’s de la necessitat de reflexionar sobre el Treball Social i els Sistemes Públics de Serveis Socials en un context socioeconòmic que està canviant radicalment les relacions laborals, socials, culturals i de valors solidaris.
Un context que està facilitant demagògicament la presumpta necessitat de liquidar el model social que ha vingut construint-se a Europa des de mitjan segle passat i que ha garantit una certa re-distribució de la riquesa social.

ALGUNES CONSIDERACIONS FINALS
És més que possible que algú puga considerar abusiu i unilateralment acaparador, al conjunt de competències que en aquesta comunicació es reivindiquen per al sistema públic de serveis socials i que “normalment” no es consideren de l’àmbit d’aquests serveis com, per exemple, l’orientació per al treball cooperatiu o l’autoocupació digna, les rendes bàsiques, l’accés a l’habitatge de lloguer o als serveis públics de Salut i Educació.
En aquest sentit, vagen algunes consideracions finals sobre algunes d’aquestes qüestions i un senzill esborrany sobre la necessitat de re-conceptualització en bastants àmbits del treball social i també dels serveis socials públics, tant a curt i mig termini, com des d’una major perspectiva estratègica.

Qüestions aquestes que millor prompte que tard haurem de plantejar-nos des de la nostra pròpia experiència com a professionals del Treball Social:
En primer lloc, hem de contribuir al debat de la qualitat democràtica del nostre entre tramat institucional. Els nous paradigmes que planteja la crisi de l’Estat de Benestar ens emplacen a reconsiderar aspectes substancials de la Constitució, de l’Estatut d’Autonomia, del Règim Local i de les lleis que regulen el Sistema Públic de Serveis Socials, al costat de tota l’arquitectura legislativa que es refereix, entre uns altres, a la regulació dels sistemes d’atenció a la infància, la violència de gènere, la immigració sense papers, els plans d’Inclusió Social, les famílies mico-parentals amb càrregues familiars, les drogodependències, les rendes mínimes d’inserció o les minories ètniques….
En segon lloc, hem d’incorporar-nos al debat sobre la participació ciutadana en els assumptes públics. La democràcia representativa no per ser imprescindible, per al bon funcionament institucional, és excloent d’altres mecanismes d’implicació de la ciutadania en la gestió quotidiana de la cosa pública. I açò és així, des de l’àmbit local i comunitari a altres àmbits més amplis i globals, però que tots ells afecten en gran manera a la vida de les persones, els grups socials i les comunitats humanes.
En tercer lloc, les i els professionals del Treball Social hem de col·laborar més -de forma regulada i regular- amb l’adequació de la formació universitària a la demanda de nous temps i dels nous models socials que s’estan configurant en la vella Europa, especialment en la perifèria del continent i que pretenen substituir definitivament el Welfare pel Laissez-faire.
En cambra i últim lloc, reivindicar el nostre espai social i tècnic en la construcció d’una societat més justa i igualitària, al costat dels moviments socials, el teixit associatiu, els sindicats i posant en valor les aportacions, fetes des del Treball Social, a l’efectivitat pràctica dels Drets Humans, des de les Visitadores de Pobres a les Treballadores i Treballadors Socials com a agents de canvi i transformació social.

Bibliografia

ANDRÉS ARSEGUET, F I UCEDA I MAÇA, FX. (2007). “Aportacions per a la reconstrucció dels Serveis Socials en el País Valencià”, en PÉREZ, R I UCEDA, FX.
La xarxa pública de serveis socials municipals a la Comunitat Valenciana: reptes i futur del sistema Públic de Serveis Socials. València. FSP-UGT.PV

ASSOCIACIÓ ESTATAL DE DIRECTORES I GERENTS DE SERVEIS SOCIALS. (2014). Els Serveis Socials a Espanya 2014. Madrid. Associació de Directors i Gerents.
CARBONER GAMUNDÍ, M.A I CAR BLANCO, F. (2013). ”Petjades, principis i propostes per al Sistema Públic de Serveis Socials en un context de crisi”. Documentació Social, 170, 121-142.
JABBAZ, M. (2014). “La racionalitat i la sostenibilitat com a figures mítiques en el desmuntatge del sistema públic de serveis socials”. Revista TSNOVA, 10, 55-70.
UCEDA I MAÇA. F.X. (2011) “Els Serveis Socials a Espanya: desenvolupament i articulació en els nous escenaris”. Documentació Social, 162, 235-258.
COL·LECTIU DE TREBALL SOCIAL de Ca revolta. “Una proposta de CARTA VALENCIANA DE DRETS SOCIALS com a procés de construcció de la ciutadania social i comunitària”. Revista TS-NOVA, nº 6-2º Semestre. 2012
UCEDA I MAÇA, F.X, MARTÍNEZ-MARTÍNEZ, L, NAVARRO PÉREZ, J.J, I BOTIJA YAGÜE, M. (2014). ”La pèrdua de garanties en els Serveis Socials Comunitaris: La Reforma Local”. *AZARBE, 3, 247-251.

https://valencianna.files.wordpress.com/2013/04/captura-de-pantalla-2013-04-21-a-les-21-55-16.png?w=640

ANEXE: “Projecte Comunitari d’Inserció Sociolaboral i Renda Garantida de Ciutadania”

“PROJECTE COMUNITARI D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL AMB LA RENDA GARANTIDA DE CIUDADAIA”

FONAMENTACIÓ.
La crisi econòmica mundial produïda pel crack de la bombolla financera internacional està afectant molt seriosament a les condicions de vida de les persones, els grups i les comunitats. En els països més pobres s’amplien els problemes de subsistència i els països en vies de desenvolupament han patit una frenada casi en sec. Els països desenvolupats estan sumits en la incertesa de la recessió econòmica i amb unes seqüeles de desocupació creixent que amenacen l’estabilitat social dels últims de trenta anys.
L’economia espanyola presenta a més una crisi de model de creixement econòmic. A la crisi financera cal sumar-li les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària que en el nostre país està sent especialment dura amb el sector de la construcció i d’alguns àmbits de sector industrial i terciari.
Qualsevol observador de la realitat social de Paterna sap que són milers de persones les que en el nostre poble es dediquen, precisament, a la construcció i als serveis. La crisi està afectant a moltes persones i famílies que veuen com en molt poc espai de temps han passat d’una situació amb ocupació ben remunerada, a una altra de desocupació amb poques perspectives de recol·locació. La situació actual està marcada per un mercat laboral molt estancat i les prestacions per desocupació, amb les quals es pretén pal·liar aquesta situació, tenen molt curt recorregut, tant en el temps com en la quantia de la prestació.
Som de l’opinió que la situació actual no va a canviar substancialment en els pròxims anys.

És per açò, que un grup d’aturats –amb l’assessorament i col·laboració d’un col·lectiu de treball social de Ca revolta- decidim, a més de rebel·lar-nos i protestar per estar pagant els costos d’una crisi, en l’origen de la qual no tenim ni art ni part, engegar iniciatives que basades en el principi de solidaritat social -i que estan arreplegades en diverses Resolucions del Consell de Ministres d’Assumptes Socials de la Unió Europea, en la Constitució Espanyola i la Carta Social Europea- emplacen a les institucions Públiques en el suport d’aquelles propostes que tinguen com a fi tornar a inserir a les i els aturats en el mercat de treball.
En el nostre cas, la reforma de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, sancionat l’any 2006, contempla en el seu article 15 que “amb la finalitat de combatre la pobresa i facilitar la inserció social, la Generalitat garanteix el dret dels ciutadans valencians en estat de necessitat a la solidaritat i a una renda de ciutadania en els termes previstos en la llei.
La Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Serveis Socials, estableix en el seu article 37 la Prestació Econòmica Reglada orientada a la plena integració social
El Pla Valencià pel Creixement i l’Ocupació (PAVACE) contempla la renda garantida de ciutadania com una mesura que a de impulsar-se des dels poders públics.
El Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió Social del Regne d’Espanya inclou objectius com el foment de l’accés a l’ocupació per a persones en situació de risc d’exclusió.
I finalment, la Llei 9/2007, de 12 de març, de la Generalitat, de Renda Garantida de Ciutadania de la Comunitat Valenciana.
Tot aquest bloc legislatiu i en particular La Llei 9/2007, de 12 de març, el Decret 93/2008, de 4 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupa la llei de Renda Garantida de Ciutadania i l’Ordre de 31 de juliol de 2008, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regulen les bases de convocatòria de la prestació Renda Garantida de Ciutadania, permeten fer operativa la proposta d’un PROJECTE COMUNITARI D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL negociat entre l’Ajuntament de Paterna i la Plataforma d’Aturats.
Aquest projecte s’articula sobre 3 eixos centrals:
• La formació per a l’ocupació, orientada al reciclatge professional de persones en situació de desocupació.

• la defensa i recuperació de l’Horta en els més diversos àmbits: Producció d’agricultura biològica, Conservació de l’entorn natural del Parc del Túria, Manteniment del paisatge i la difusió de valors culturals arrelats en l’estima a la nostra terra.
• Atenent a algunes consideracions que estan plantejades en PLA MUNICIPAL DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA, concretament en el seu objectiu 2 (objectius específics) es tracta de “millorar els coneixements, actituds i aptituds en la cerca d’ocupació” i implementar un projecte d’ocupació amb “actuacions de baix cost monetari, però elevats efectes potencials”.
El desenvolupament d’aquest projecte se sustenta a posar en comú el potencial de tres recursos:

1) Les vint persones -veïns i veïnes de Paterna, integrats en la Plataforma d’Aturats- que estan disposades a fer l’esforç necessari per a superar la situació de desocupació.
2) Els recursos educatius i materials del Centre Mediambiental Julia.
3) La prestació de Renda Garantida de Ciutadania i aportació de recursos econòmics per al projecte formatiu.
Hi ha bones raons perquè aquest projecte pilot tinga èxit. És una ofereix-pla integral d’inserció sociolaboral l’itinerari de la qual comença en la formació per a adquirir habilitats teòriques i pràctiques en la producció agrícola original de l’horta valenciana, acompanyades de Planes Familiars d’Inserció i orientats pel sistema municipal de serveis socials.
Amb la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania -assegurada per l’Ajuntament de Paterna- per a vint persones amb càrregues familiars i atenent al fet que les quanties -segons els casos- vénen marcades per la llei, garantir que en el cas concret d’aquestes famílies s’hauria d’establir la prestació per un termini d’entre 18 mesos i tres anys, perquè es puga posar en funcionament el cultiu de dos mil metres quadrats de terra, la comercialització dels productes recol·lectats i, a partir d’ací, començar a avaluar la rendibilitat socioeconòmica del projecte.

OBJECTIUS GENERALS.
A) Promocionar la formació per a l’ocupació
B) Intervenir en la prevenció de l’augment de la desocupació
C) Crear un espai alternatiu de promoció d’ocupació local

OBJECTIUS ESPECÍFICS.
A.1) Organitzar a les i els aturats
A.2) Col·laborar amb les institucions locals –especialment l’Ajuntament de Paterna- en la difusió de recursos i prestacions socials, destinades a la inclusió social
A.3) Atendre i canalitzar les situacions de necessitat cap a l’Administració Local.
B.1) Articular respostes solidàries i cooperatives per a atendre les conseqüències de la desocupació.
B.2) Institucionalitzar l’Assemblea d’Aturats com a instrument d’inclusió social i coordinadora de necessitats socials.
B.3) Col·laborar amb el Centre Mediambiental Julia per a la formació contínua d’aturats de Paterna.
B.4) Promoció d’habilitats professionals i socials en l’àmbit de l’equilibri ecològic i de l’agricultura biològica.
C.1) Assegurar la formació i la inclusió en el mercat laboral de 20 persones aturades.
C.2) Implementar amb mesures locals les polítiques en creació d’ocupació que promoguen la Generalitat Valenciana i l’Administració Central

METODOLOGIA.

Entenent la complexitat que té promoure la formació per al reciclatge professional de persones en situació de dificultats econòmiques i socials, establim dos criteris metodològics que entenem que poden facilitar el desenvolupament positiu del projecte. En aquest sentit, utilitzarem l’Observació Participant (implicació i participació) com a metodologia per a implicar als beneficiaris del projecte i estimular amb la seua participació en els assumptes públics qüestions de formació complementàries.

UBICACIÓ.

Els cursos de formació es desenvoluparan en el Centre Mediambiental JULIA i els dos mil metres quadrats de terreny cultivables que disposem per a posar-les en producció al llarg del projecte, seran és escenari de les pràctiques.

CALENDARI.

Els treballs de disseny i el debat sobre com implementar el projecte des del territori que marca el dret a la Renda Garantida de ciutadania, s’ha treballat des de primers d’any, després que vam tenir els primers contactes amb els responsables de l’Ajuntament de Paterna i vam entendre que hi havia unes immillorables condicions d’enteniment.
La proposta concreta és de desenvolupar el projecte des de setembre del 2009 fins a finals de l’any 2012.
BENEFICIARIS.

Els beneficiaris d’aquest projecte són dues dones i divuit homes (dos d’ells, immigrants),

ACTIVITATS.

Les actuacions s’articulen en tres blocs temàtics:
1) Les activitats pactades amb els Serveis Socials Municipals entorn del Pla Familiar d’Inserció i al Pla d’Inserció Laboral.
2) Un bloc formatiu d’Agricultura Ecològica que integra el curs teòric i la pràctiques sobre el terreny :
Disseny i organització del projecte agrícola
Assessorament, planificació i seguiment dels treballs agrícoles
Tallers específics sobre Horts d’Oci
Realització de treballs agrícoles especialitzats: Elaboració d’abonaments ecològics, tractament fitosanitaris, reproducció de varietats hortícoles tradicionals, etc.
3) Activitats complementàries de caràcter comunitari.
En aquest bloc s’agrupen una sèrie d’activitats que ajuden a dinamitzar el projecte i a fer possible la participació comunitària:
a) 1 conferència trimestral d’especialistes en les dues matèries que conflueixen en el projecte: Sostenibilitat i Ocupació Local.
b) Difusió del projecte a escolars de primària i secundària dels centres educatius de Paterna, coordinats pels agents del projecte (Ajuntament, CM Julia, Plataforma d’Aturats).
c) Activitats socioculturals: video-fòrum, teatre, dibuix, rutes pel Parc Natural del Túria i la Festa de la Sembra,

RECURSOS.

Recursos materials i institucionals:
• Els Serveis Socials d’Atenció primària de l’Ajuntament de Paterna.
• El C. M. Julia (Aules, utensilis i eines, terreny de cultiu, etc.)
• Planes Locals: Pla Municipal de Reactivació Econòmica.
RECURSOS HUMANS:
• Tècnic – Coordinador dels cursos formatius (Funcionari de l’Ajuntament / oficial de jardineria, expert i assessor en projectes d’agricultura ecològica.
• Professor de formació teòrica – pràctica en agricultura ecològica
• 3 monitors de treballs pràctics
• 2 Assessors politècnics
• 20 persones aturades i beneficiàries del projecte
• Treballador Social.

RECURSOS ECONÒMICS:
El finançament del projecte que garanteix tant la seua viabilitat, com la seua rendibilitat socioeconòmica, és pública i es realitza a través de:
• La formalització del dret a la Renda Garantida de Ciutadania que permet uns ingressos als beneficiaris per a poder fer realitat el programa formatiu.
• Complementar la RGC amb càrrec als pressupostos municipals d’un suplement de 180 € de manera que es cobrisca, almenys, el SMI.
• Conveni-Subvenció per a les despeses que comporta el desenvolupament del projecte i que en el pressupost es detallen.

PRESSUPOST .

1) Personal 6000€
2) Suport material educatiu 1000€
3) Bibliografia addicional 275€
4) Revistes especialitzades 225€
5) Material fungible 300€
6)Abonament Ecològic: 1500€
7) Tractament Fitosanitari ecològic 700€
8) Eines 2800€
7) Carretó Tanc Fumigador de 100 litres 700€

Total pressupost anual 2009-2010 13.500€
Total pressupost 2010-2012 20.000€
Total pressupost del projecte 2009-2012 33.500€

AVALUACIÓ.

L’envergadura del projecte i la seua importància social des d’un punt de vista comunitari, d’inserció sociolaboral i de base local, en una ciutat com Paterna, exigeix un esforç múltiple perquè la utilització de pressupostos públics en una iniciativa de generar ocupació sostenible, siga de la major transparència i es realitze amb el major rigor possible.
En aquest sentit, proposem la institucionalització d’una comissió mixta de seguiment del projecte. Composta per membres de la Corporació Municipal, la Plataforma d’Aturats, el C. M. JULIA i quants professionals del Treball Social i altres agents socials puguen i vulguen participar.
Creiem adequat que es realitzen avaluacions semestrals en els tres anys de desenvolupament del projecte.

Paterna, juliol de 2009
Autoria: Plataforma d’Aturats de Paterna
Assessorament tècnic: Àrea Social de Ca rev

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.