PER UN NOU MODEL SOCIAL VALENCIÀ: Amb sentit però sense pausa.

IMG_3253

PER UN NOU MODEL SOCIAL VALENCIÀ:

AMB SENTIT PERÒ SENSE PAUSA (*)

El Consell de la Generalitat, va aprovar divendres dia 4 de setembre un Decret-Llei perquè els ajuntaments mantinguen les competències que, a data d’avui, encara tenen en serveis socials generals, així com en matèria de sanitat i educació.
El DOGV de 8 de setembre deixa constància d’aquest important acord del govern de la Generalitat i, a la llum del mateix, es poden treure tres conclusions: La primera, és que els esmentats serveis es van a seguir prestant amb normalitat des del seu espai natural que és l’àmbit local. La segona, fa referència al fet de que la proximitat a la ciutadania i a les seves necessitats seguirà sent un de les claus del sistema i la tercera conclusió atén al fet que es liquida el període d’incertesa para milers de professionals que com a empleats públics –i també per als treballadors de l’espai d’intervenció de les ONG- que desenvolupen el seu treball en aquestes matèries tan sensibles per a la qualitat de vida de la ciutadania.
En una comunicació posterior -publicada en aquest diari, Levante-EMV, el dimecres 9 de setembre- la vicepresidenta i titular de la conselleria d’igualtat i polítiques inclusives, Mònica Oltra, raonava molt encertadament que amb aquesta decisió –encara que provisional- es mantindria com a mínim el nivell actual d’atenció a les diverses problemàtiques socials i que, per contra, amb l’aplicació, sense més de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat impulsada pel govern del Partit Popular anàvem al desmantellament, en la pràctica, de la Xarxa Pública de Serveis Socials. Així mateix, assegurava que la Generalitat comptaria amb els agents socials per, entre altres coses, participar en “el procés d’elaboració del pla per avaluar, reestructurar i implantar els Serveis Socials”.
És sens dubte un respir i permet assegurar una certa tranquil·litat, tant per a la ciutadania, com als i les professionals de la Intervenció i el Treball Social en l’àmbit local i comunitari.
Dit això, en la nostra opinió, la provisionalitat de la mesura adoptada no pot perllongar-se més enllà del temps estrictament necessari. La situació actual, que la norma estatal no fa més que agreujar, és caòtica després de vint anys d’una gestió -la del Partit Popular- que ha pervertit i corromput el sistema públic de serveis socials. Un botó de mostra ho constitueix el fet de que dels vuit màxims responsables que han dirigit la Conselleria de Benestar Social, en aquests vint anys, un d’ells està condemnat, una altra jutjant-se en el TSJCV i dos més tot esperant judici, per motius de corrupció.
Tot això conforma una espècie de catàstrofe social que afecta directament a la desaparició de les garanties jurídiques i polítiques per a l’exercici dels drets socials fonamentals i això és tan així, que els sotasignats d’aquest article som conscients que no va a ser res fàcil tornar a articular unes noves propostes legislatives que institucionalitzen de nou, al País Valencià, els aspectes més positius del denominat quart pilar del Estado de Benestar i, amb això, que recuperem a les persones, als grups socials més vulnerables i a les comunitats locals com els autèntics subjectes de dret d’un sistema de protecció social avançat.
Per tot això, acollint-nos a l’anunci fet per la Vicepresidenta del Govern de la Generalitat que vol comptar amb tots els agents socials afectats pels avatars de la crisi i els soferts a l’espai de la intervenció social- per a l’elaboració d’un nou pla d’ordenació dels serveis socials que, dit de pas, és una qüestió insoslaiable abans de plantejar en positiu altres propostes per recompondre i assegurar el dret a la protecció social i a la tutela legal i judicial dels drets socials.
A partir d’aquest pla d’ordenació o, en alguns aspectes paral·lelament a aquest pla, s’ha d’obrir, en la nostra opinió, un procés de participació per a la construcció d’un nou sistema públic de serveis socials en el marc d’un nou model social valencià almenys en tres àmbits:

El primer àmbit fa referència a la necessitat imperiosa d’un nou marc legislatiu que es concretes en una nova llei de Serveis Socials. La llei 5/1997 de 25 de juny va ser la primera llei “social” que va aprovar el PP a l’any següent de guanyar les eleccions en 1995 i que va venir a substituir la primera norma legislativa de 1989 quan, aquesta, encara estava per desenvolupar-se al 100%- va donar legitimitat a tot el desastrós desenvolupament posterior del que des de la Generalitat Valenciana, amb Eduardo Zaplana al capdavant, es va donar a cridar pomposament el millor model social valencià. Un model que a data d’avui i segons totes les investigacions i dades oficials és el de pitjor qualitat de tot l’Estat Español, el que menys nivells de protecció assegura davant les adversitats, infradotat en inversions, recursos tècnics, materials i prestacions.
El marc legislatiu actual no passa de ser un refregit-ori xapucer que barreja de forma equívoca conceptes, principis inspiradors, criteris, serveis, programes i recursos, en una espècie de totum revolutum entre els quals és molt difícil aclarir-se.
La vigent llei 5/1997, reguladora dels serveis socials, no obstant això, sí que és molt clara en negatiu i respecte a qüestions rellevants, en tant que elimina el caràcter públic del sistema, obre la porta de bat a bat a l’entrada del mercat en àmbits claus i allà on es pot fer negoci, com per exemple en les residències d’ancians, en l’ajuda a domicili i tele-assistència o dependència,…. i sobretot en l’atenció que es presta des dels serveis socials més especialitzats (discapacitat/diversitat funcional, menors o tercera edat).
Per tant, és necessari que, després de l’elaboració d’un pla d’ordenació, es vagi a la proposta d’una nova llei que regule el sistema públic de serveis socials. Una llei que atenda a les necessitats reals de la població: La responsabilitat pública, la qualitat, el reconeixement dels drets subjectius de les persones, la proximitat i la dimensió comunitària han de ser les característiques definitòries del model.
En aquest sentit, entenem que caldrà incorporar drets als nous espais de les necessitats humanes que està deixant després de si aquesta maleïda crisi provocada per la cobdícia i la corrupció i que persisteix malgrat els cants de sirena que insistentment arriben del govern estatal que encara presideix el Sr. Rajoy. Ens estem referint, per exemple, a les polítiques contra els desnonaments, les rendes bàsiques, els programes públics d’atenció a immigrants i refugiats, els maltractaments i la violència de gènere, la salut mental, menors en situació de risc i les persones sense sostre….

Un segon àmbit que considerem important és obrir un ampli fòrum de participació per a l’elaboració i aprovació d’una Carta Valenciana de Drets Socials que, d’una banda, incorpore tots aquells drets socials, econòmics i laborals que no entren en l’àmbit estricte dels serveis socials i tampoc en l’àmbit del treball assalariat comú. Ens referim al treball protegit, als centres ocupacionals, al cooperativisme i a l’autoocupació o al dret a l’habitatge social. D’altra banda, concebem aquesta Carta Valenciana de Drets Socials com una mica més que un text normatiu i que apunta a disposar d’una eina per donar suport a la construcció d’una ciutadania social i comunitària.

Finalment, proposem revitalitzar l’espai social que, verbigràcia de les institucions nacionals i internacionals del neoliberalisme, es troba cada vegada més reduït a la mínima expressió i més constrenyit entre una economia embogida i la vella política, amb aquesta última majoritàriament supeditada a la primera.
Per a aquesta enorme tasca es necessiten alguns instruments per fer un bon treball. D’una banda, un govern valencià amb una gran sensibilitat social i que assumeixi els drets humans com a eix central de la seva acció. Un govern de la Generalitat amb voluntat de posar els recursos necessaris per anar avançant en aquest sentit. D’altra banda, si aquest govern vol aliats fiables per a la seva acció en l’àmbit social li convidem a comptar amb els col·lectius i moviments socials i amb les professionals del Treball Social com a actors i alhora missatgers compromesos amb dites dretes i notaris del seu compliment, de la mateixa forma que s’hauria de tenir en compte els i les professionals dels serveis de salut, del sistema educatiu o dels serveis d’ocupació.
El Pacte del Botànic ha obert una porta a l’esperança i a l’aire fresc de la matinada, però no és un acord sol a tres bandes dels partits que sustenten el govern de la Generalitat, sinó un pacte que de facto a inclòs a un quart soci: la majoria de la ciutadania valenciana que els va donar un gran suport electoral i social.

València, Octubre de 2015

Pep Pacheco Marco
Col·lectiu de Treball Social de Ca revolta(**)

________________________________________________________________

(*) Text complet de l’article publicat a Levante-EMV el passat dia 9/11/2015

(**)També signen aquest document altres membres del col·lectiu, Treballadors Socials en diferents àmbits de la intervenció social: Professors de la Facultat de Ciències Socials, Treballadors Socials de la Diputació de València i de Serveis Socials Municipals, d’Exclusió social, d’Immigrants i Refugiats, de Dones en situació de risc, de Drogodependències i de Centres d’Acolliment: Paco Andrés, Merxe Miralles, Javier Aguado, Paloma Díaz, Xavier Uceda, Ana Serrano, Bea Morilla, Sergio López, Eva Botella, Jaume Orts, Melani Navarro i Jorge Sebastián.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s