La derrota tiene algo positivo,                                                                                                              nunca es definitiva. En cambio, la victoria tiene                                                                               algo negativo, jamás es definitiva”.

Fa dos anys que deixarem d’alimentar aquest blog que ha vingut acompanyant l’activitat del Col·lectiu de Treball Social de Ca revolta des del començament de la seua marxa fins a la seua dissolució.
L’activitat desenvolupada en aquests anys -amb els seus pics alts i els seus pics baixos- ha sigut molt gratificant respecte al treball realitzat i a les bones relacions personals que hem teixit en el camí.  Les raons últimes que ens van impulsar en aquells moments per a ajuntar-nos un grapat de professionals del treball social i d’activistes socials va ser la decisió col·lectiva d’elaborar una proposta de Carta Social Valenciana que poder confrontar als galimaties legislatiu, en matèries socials, que mantenia la Generalitat governada pel Partit Popular des de feia molts anys.

Fa una mica més de dos anys van sonar les alarmes en el col·lectiu de treball social. S’estava perdent espurna i il·lusió i això estava condicionant les dinàmiques de treball i també les relacionals.
Parlarem llargament durant l’últim any i arribarem a una conclusió col·legiada: Calia donar per finalitzada la marxa col·lectiva i s’obrien nous horitzons individuals encara que amb el denominador comú de continuar participant en l’àmbit dels drets socials en general i dels serveis socials en particular.

En aquesta part del procés de canvi hem coincidisc amb un debat més general respecte a re-definir el projecte de Ca revolta per a adequar-lo a una realitat socio-política que ha canviat enormement des que aquesta casa va obrir les seues portes l’any 2000.

Aquest procés general es va substanciar en una massiva assemblea dels Amics i Amigues, en març del any passat, que va aprovar el document “Reformular idees i pràctiques per a un nou impuls de Ca revolta”  i que adjuntem* a aquestes notes aclaridores.

Desde Ca revolta i per diverses raons hem considerat que l’àmbit d’allò “social”, exigeix que ampliem el camp d’actuació en aquest terreny. Els serveis socials comunitaris són un territori molt ample per a treballar però deixen fora de l’acció social -amb més perspectiva de futur- una intervenció més estratégica i a més llarg termini en altres territoris col·laterals imprescindibles com en el dret a l’habitatge, en les conseqúencies socials de la violencia de gènere, en els drets d’asil i refugi, en els espais públics degradats per un urbanisme especulatiu, en l’integració de menors i joves amb problemàtiques socials de marginalitat i especialmente el menors inmigrants no acompanyats o en les problemàtiques socials generades per les malalties mentals.

En aquest sentit ha començat a caminar a l’espai social en Ca revolta. En aquests moments estem començant a reunir-nos persones de diferents disciplines professionals i que ens hem posat d’acord en impulsar un treball específic en l’àmbit del dret a l’habitatge. Des d’aquest incipient espai organitzarem dues activitats en els pròxims mesos:

1º Una sessió oberta de formació i d’estudi comparatiu dels models residencials i d’habitatge públic i privat, tant de compra com de lloguer, al nostre país i també en alguns països de la Unió Europea.

2º Unes jornades o seminari públic entorn del dret a l’habitatge.

Finalment, comunicar-vos que intentarem mantindre aquest blog amb assumptes d’interés per a contribuir a la construcció d’una ciutadania crítica i comunitària per a mantindre els drets socials conquistats i anar ampliant-los i que millore la qualitat i la cultura democràtica del nostre país.

València, Febrer 2020

Pep Pacheco

________________________________________________

PSD) Les idees expressades en aquestes notes són de la meua responsabilitat únicament.

*REFORMULAR IDEES I PRÀCTIQUES PER A UN NOU IMPULS DE CA REVOLTA
                                                                                                   

                                                                                                             La utopia ens serveix per a no                                                                                                            quedar-nos en l‘estret marc del                                                                                                          que sembla possible.

València, març 2019
Assemblea Extraordinària 30/03/2019

Candidatura associada a aquest document:

Isabel Cercenado Calvo
Xurxo Estévez Gantes
Carolina Maestro Grau
Josep Martínez Jiménez
Pep Pacheco Marco
Pasqual Requena Pallarés
Estela Soler Fides

                                                                             El més difícil d’aprendre
                                                                            en la vida és quin pont cal creuar i
                                                                            quin pont cal cremar.

Com l’autoengany no entra dins de cap sistema de valors que ens meresca la
més mínima atenció, sembla d’obligat compliment reconèixer que el projecte
de Ca revolta està, en aquests moments, en una situació d’estancament i és
l’Assemblea d’Amics i Amigues (la base associativa que sustenta aquest
projecte) del pròxim dia 30 de març –com a màxim espai de decisió de Ca
Revolta– qui ha de decidir la millor forma de desembussar la situació de punt
mort en la qual ens trobem.

Aquestes notes pretenen facilitar un debat obert que, a més de reconsiderar de
forma autocrítica el paper que hem jugat fins ara en els diversos àmbits de
lareflexió i el debat sobre qüestions d’interés ciutadà o sobre les
propostesd’intervenció social i de difusió cultural realitzades, és fonamental
que ens permeta avaluar en profunditat els problemes sorgits com a
conseqüència d’una estructura organitzativa mantinguda en el temps sense
canvis significatius, una metodologia de treball i un funcionament sense un
repartiment equitatiu de responsabilitats i tasques, així com una manca
d’espais adequats que faciliten una major i millor participació de les persones
que s’han volgut sumar a aquest projecte. Sent important tot això, sembla clar
que el determinant en aquests moments d’estancament fa referència a la
necessitat de mirar cap al futur i acordar les mesures oportunes per a rellançar
el projecte de Ca Revolta i en eixe marc proposar-nos fer els canvis de
funcionament intern necessaris per a intentar superar els problemes actuals.

Influència del context sociopolític
No és cap descobriment plantejar que al projecte sociocultural de Ca Revolta,
engegat fa quasi 20 anys, trobem problemes i capacitat per a
continuardesenvolupant la idea original d’impulsar un espai de àmbit
sociocultural nou i divers, de reflexió, debat obert i intervenció social i cultural,
orientant-nos per la utopia d’una transformació social radical i rabiosament
democràtica.

  1. REFORMULAR IDEES I PRÀCTIQUES PER A UN NOU IMPULS DE CA REVOLTA
    Durant 15 anys hem sigut un espai sociopolític de referència en la resistència a
    unes majories absolutes i absolutistes del PP que han gestionat la majoria
    d’institucions públiques valencianes amb unes polítiques socioeconòmiques
    depredadores amb els recursos públics i amb una corrupció generalitzada, a
    més d’una acció política molt hostil amb el teixit associatiu progressista i
    especialment amb Ca Revolta.
    En maig de 2015 es va produir al nostre país un canvi electoral molt rellevant.
    Un canvi que ha portat al govern de la Generalitat Valenciana, de la Diputació
    de València i de la majoria d’ajuntaments del País Valencià a forces polítiques
    de canvi, progressistes i d’esquerra.
    El Pacte del Botànic signat per PSPV-PSOE, COMPROMÍS i PODEM es sustenta
    en noves majories parlamentàries, també socials, i molt possiblement en una
    nova transversalitat ideològica, que es manifesten fonamentalment en l’àmbit
    electoral. Una altra cosa són les relacions que estan establint aquests governs
    de canvi amb el teixit associatiu o els moviments cívics –que en molts casos
    van contribuir a la bolcada electoral progressista– pel que fa a la participació
    popular i als projectes ciutadans d’acció comunitària, o al tractament al teixit
    associatiu.

2. En l’àmbit de la intervenció pública interessa ressenyar que els canvis socials
als quals fem referència han condicionat la nostra activitat sense que açò haja
produït una reflexió col·lectiva i amb major profunditat sobre com reorientar
el nostre paper en la nova situació creada. Hem seguit amb una marxa
condicionada per diverses inèrcies del passat més recent i que estan tenint un
clar reflex en la programació de les nostres activitats i de la nostra intervenció.
No obstant açò i malgrat tot, hem fet propostes en diversos àmbits que han
comptat amb una bona acceptació –mirar com a exemple la programació dels
dos últims anys–, però ara el punt rellevant és que s’ha perdut iniciativa pròpia
enfront d’altres propostes fetes des de col·lectius o persones amigues de la
Casa que desenvolupen el seu propi treball. Així mateix, els temes de reflexió
sobre els múltiples temes d’interés sociopolític i cultural –uns més actuals o
uns altres més de perspectiva– han sigut bastant limitats.

3. Necessitem un revulsiu que torne a il·lusionar a molta gent amiga, i junt a ella
reformular el nostre projecte. I tractar de superar aquesta situació en la que, a
més de l’expressat i malgrat alguns canvis de gestió que han suavitzat la
situació, cal afegir la permanent inestabilitat econòmica –conseqüència última
de l’assetjament i la repressió a la qual ens ha sotmès el govern municipal del
PP durant 15 anys– i el fet que després de tres anys i mig de govern municipal
progressista, encara seguim als llimbs jurídics i sense una llicència que ens
permeta ampliar les possibilitats d’un major autofinançament.
Si repassem alguns debats que hem tingut l’últim any i mig sobre
aquestesqüestions –des de la Trobada d’activistes al Puig fins als últims debats
en el Consell, després de la dissolució de l’assemblea d’activistes– podrem
observar que està quasi tot dit respecte a assenyalar els problemes que ens
afligeixen. El que sembla fallar és el seguiment dels acords i la persistència en
no fer operatives moltes conclusions en les que em coincidit tothom i que amb
el temps van quedat en l’oblit.
Necessitem una proposta i una mica de temps per a eixir de l’estancament
actual i mentrestant identificar amb claredat les coincidències i les
divergències per a abordar-les però assegurant –a partir d’aquesta assemblea–
la participació de la nostra base associativa en les decisions que hàgem
d’adoptar com a col·lectiu i en tercer lloc prioritzar l’activitat pròpia de la
Casa. Hem de bandejar altres tipus de problemes que ens afecten, les
discussions eixides de to amb minvaments de confiança en les nostres
possibilitats, els estils de discussió fora de to que deterioren les relacions. En
aquest sentit, és preocupant la manca de solucions satisfactòries de
determinades situacions en què s’han pontejat responsabilitats individuals
sense un consens col·lectiu previ i que han fet créixer el malestar entre
nosaltres i en no poques ocasions s’han resolt amb el distanciament de gent
molt valuosa de les tasques més generals i de funcionament quotidià o
simplement s’han despenjat com a activistes de Ca Revolta.
Una tasca imperiosa s’imposa per a seguir avançant: cal posar tota la nostra
capacitat per a desfer aquest ambient enrarit i posar-nos d’acord en un
diagnòstic del que passa i de què fer. Sense un bon diagnòstic i consens
majoritari sobre el mateix, és molt difícil que trobem eixides equilibrades a la
situació actual, per no dir impossible.

4. Com a conclusió, per a intentar superar la situació actual pareix aconsellable
plantejar-nos algunes respostes en els àmbits que esmentàvem al principi:
– Redefinició dels nostres trets com a projecte sociocultural.
– Establiment ordenat dels objectius de la nostra intervenció pública a curt,
mitjà i llarg termini.
– Dotar-nos d’un funcionament àgil i alhora participatiu. Consensuar un nou
disseny de la nostra estructura organitzativa interna i del funcionament
col·lectiu.

Els nostres trets d’identitat
No es tracta de descobrir res nou. Els valors que van animar el naixement
d’aquest projecte continuen vigents i són els que fonamenten l’acció
col·lectiva de Ca Revolta:
– La voluntat i el coratge d’atrevir-se col·lectivament a dibuixar la possibilitat
d’un altre món.
– La utopia que ens serveix per a no quedar-nos en l’estret marc del que
sembla possible.
– El pes de l’ètica i del compromís per a posar en marxa valors diferents a
l’èxit, els diners, la competència insolidària, la hipocresia i la doble moral.
– L’esperit transgressor guiat pel deure moral de la desobediència civil i
personal front a la injustícia.
– L’aventura del pensament crític davant del conformisme intel·lectual i els
vells esquemes del passat.
– L’actitud democràtica radical que rebutja acceptar les desigualtats socials.
Els canvis en tots els àmbits de l’activitat humana, en aquests 18 anys, han
sigut importants. Està en marxa un procés d’involució democràtica i s’han
deteriorat les llibertats democràtiques; hem perdut drets socials i civils que
han costat molt d’esforç aconseguir; les institucions polítiques i judicials es
troben molt allunyades de les majories socials, ha augmentat la desigualtat
social i no obstant això ha disminuït la mobilització social de fa uns anys… i en
relació al País Valencià es segueix sense reconèixer la marginació històrica i el
infra-finançament del nostre país per a un desenvolupament socioeconòmic
sostenible i uns serveis públics universals i de qualitat.

L’aparició sobrevinguda de l’extrema dreta en l’àmbit institucional –procés
emergent en tota la UE– afegeix més incerteses i perills sobre la construcció de
democràcies avançades socialment i culturalment en el marc d’un Estat
Democràtic i Social de Dret en tot el vell continent. Tot sembla indicar que les
dretes espanyoles volen assaltar les institucions públiques valencianes a l’estil
Andalusia.
És en aquest context en el qual hem de re-col·locar el nostre projecte. L’acció
social comunitària, la difusió cultural alternativa i en l’àmbit del pensament
crític l’empenta de la reflexió i del debat sobre els problemes sociopolítics
contemporanis, la denúncia de la corrupció política i per extensió també ètica
que es puguen donar o es donen en les institucions públiques i privades han
de continuar sent uns senyals inequívocs de la nostra identitat.

Objectius Generals
– Consolidar amb propostes pràctiques la idea de Ca Revolta com a espai
obert on es puga desenvolupar qualsevol projecte sociocultural d’interés per
persones o col·lectius amb els que ens relacionem. En aquest sentit,
elaborar un protocol de relació amb altres col·lectius que es reuneixen en
aquesta casa i si fóra possible formular una proposta conjunta de cogestió
de les nostres instal·lacions.
– Dotar-nos d’una estructura organitzativa àgil, transparent, participativa i els
més horitzontal possible.
– Fer efectiva l’exigència a l’Ajuntament de València perquè puguem
materialitzar una llicència de funcionament de les diferents dependències de
Ca Revolta més adequada per a –entre altres coses– poder desenvolupar
activitats musicals i fer més agradable l’ambient de la cafeteria, atès que és
la porta d’entrada a la Casa.

Reviscolar l’àmbit organitzatiu de Ca Revolta
El model organitzatiu amb què vam començar a funcionar ja fa temps que
manifestava la seua incapacitat per a incorporar noves idees i noves persones
en la gestió general de la Casa. No hem tingut la capacitat de prendre decisions
coherents i de canvi en aquest àmbit i això ha contribuït a una permanent
inestabilitat.

Fa temps que no poques companyes i companys han assenyalat aquesta
anomalia entre una potent projecció pública –evidentment fruit de l’esforç
dels diversos col·lectius d’activistes de Ca Revolta i de molta gent de forma
anònima– i una estructura interna cada vegada més deficient i anquilosada,
que no ha permès un relleu generacional sense tuteles.
Amb la intenció de superar aquesta dicòtoma realitat, la proposta per a
modificar aquesta situació és la següent:

1º L’Assemblea General d’Amics i Amigues de Ca Revolta (base
associativa de la Casa) és l’espai legitimat per a fiscalitzar i orientar el
projecte.

2º Un Equip de Coordinació (Junta Directiva) triat per l’Assemblea
General i amb la funció d’assegurar la gestió quotidiana de Ca Revolta.

3º Un Consell de Ca Revolta com a espai compost per totes les
persones activistes d’aquesta Casa que vulguen participar en les
decisions de caràcter general i que afecten el conjunt. Així mateix,
tindrà capacitat per a fiscalitzar la faena de l’Equip de Coordinació.

4º Una Àrea de Feminisme que, recollint la nostra pròpia experiència en
aquest àmbit puga impulsar iniciatives de debat i intervenció útils per
a les transformacions socials i personals necessàries en el terreny de la
igualtat entre homes i dones, des d’una perspectiva feminista.
4.1 Un Equip Econòmic –que lògicament incloga la persona elegida com
a tresorera– que centralitze tot el relacionat amb els ingressos,
despeses, elaboració de pressupostos i possibles subvencions,
compost per almenys tres membres més les dues persones
contractades per a atendre la marxa diària de la Casa.

5º Una Àrea Social En aquest àmbit s’han desenvolupat múltiples
projectes i en els últims anys el col·lectiu de treball social de Ca
Revolta (en aquests moments en stand by, repensant-nos com podem
continuar el projecte amb noves propostes) ha estat produint taules
redones, xarrades, debats oberts, cinema-fòrums, articles enpremsa i
en revistes socials, documents propis, hem participat en llibrepublicats
i presentant llibres d’interés per a la intervenció i el treball social.

Per diverses raons hem considerat que l’àmbit d’allò “social”, en ser tan vast,
es mereix que nosaltres ampliem també l’àmbit d’actuació en aquest terreny.
Els serveis socials comunitaris són un territori molt gran per a treballar i deixen
fóra alguns altres àmbits molt importants com són: el dret a l’habitatge, la
violència de gènere, el dret al refugi, a l’asil i a una integració justa i
democràtica de la immigració extracomunitària, l’urbanisme integrador i
socialment sostenible o la defensa de l’Horta i la sobirania alimentària.
La proposta és organitzar una trobada pròximament (mes d’abril) per a
abordar com podem intervindre en el territori d’allò “social”.

6è Una Àrea Cultural
Des dels inicis Ca Revolta ha volgut prestar atenció a la cultura, a tots els
fenòmens culturals en totes les seues diverses manifestacions. Amb un
plantejament crític i amb especial atenció a la creació i interpretació
autòctona: artistes de la terra i que s’expressen en valencià. En especial, joves
amb inquietuds artístiques que no troben fàcilment un lloc on presentar la
seua obra primerenca.
Amb un enfocament allunyat de la indústria cultural al servei d’interessos
comercials. Sense censures: l’únic que no cap a Ca Revolta són exhibicions de
racisme, masclisme, homofòbia o xenofòbia. Les arts plàstiques, les arts
escèniques, la literatura, la cultura tradicional valenciana, les festes populars…
han tingut un paper rellevant en la programació habitual de la Casa i han de
continuar sent un eix principal de la seua activitat, a través de presentacions
de llibres, exposicions, sessions cinematogràfiques i audiovisuals, tallers,
concerts, representacions teatrals, performances o encontres poètics.
La producció pròpia en el terreny cultural és un altre apartat al que Ca Revolta
no hauria de renunciar. En aquest sentit i atesa la nostra pròpia experiència, hi
ha dues referències importants –encara que desigualment valorades per quasi
tots nosaltres– que són els espais creats per “Xara-Audiovisuals per al Canvi” i
el programa de “Al 10 de Santa Teresa” en Ràdio Klara.
En aquest procés de debat per a reformular el nostre projecte, cal recuperar un
major compromís col·lectiu amb aquestes dues iniciatives i si a això li sumem
noves iniciatives –Kulturarts és un exemple d’això– debatent també el paper
(no sempre ben reconegut com una activitat general de la Casa) de les
exposicions anuals per a donar suport a creadors novells, és possible tornar a
posar en valor alguns aspectes importants de la nostra activitat cultural.
El circuit de teatre o el cinema-fòrum són altres activitats que hem d’intentar
tornar a implementar, però donat el context actual necessitem afinar al màxim
perquè desperten major interés. La raó és que des del canvi institucional
progressista en les nostres institucions autonòmiques i municipals, s’ha
diversificat i ampliat considerablement l’oferta cultural en el conjunt del país i
especialment a la ciutat de València.
Una revisió de la proposta que col·legues de Xara van presentar en el seu
moment, per fer un balanç de 15 anys d’activitat cultural de Ca Revolta, resulta
molt il·lustrativa de l’important bagatge que tenim en l’àmbit de la difusió
cultural alternativa.
7º Una Àrea de Pensament Crític
En aquest canvi d’època en què ens trobem s’amunteguen els temes d’interés
per al debat públic. A continuació citem alguns debats que tenen un interés
indubtable però que, com assenyala la nota explicativa sobre aquest text, es
proposen per a la seua consideració però que l’Assemblea pot canviar per uns
altres que estime més interessants o més prioritaris.

Repercussions de la globalització manu militari a l’Orient Mitjà i a
àmplies zones del nord, est i centre d’Àfrica, amb les tràgiques
repercussions en la població civil que han desembocat en centenars de
milers de refugiats i immigrants. L’Europa fortalesa es tanca a pany i clau
amb l’emergència d’una extrema dreta que ja governa en diversos països
de la Unió Europea i és una amenaça en d’altres, agitant les banderes de la
xenofòbia, el nacionalisme excloent, el sentiment anti-immigració i l’odi
racial.

La degradació democràtica com una amenaça tangible a l’estabilitat
d’Europa en general i a tots i cadascun –encara que amb desigual
intensitat– dels països membres de Europa. Degradació del mateix
concepte de la democràcia, dels drets socials i civils i de la insegura
continuïtat dels estats providència moderns.

Situació del procés polític-judicial a Catalunya i les seues repercussions
tant en la societat catalana com en la resta de pobles de l’Estat espanyol.

Des de la pluralitat de mirades realment existents que van des d’un encaix
constitucional nou del règim autonòmic, la república federal i el dret a
decidir.

L’augment de les desigualtats socials avui i les estratègies per a
combatre-les adequadament amb propostes sociopolítiques,
econòmiques, però també i molt important contraposant els valors de la
cultura democràtica de la solidaritat i la igualtat. Reivindicació d’una altra
manera de viure sense el consumisme desaforat que envaeix les nostres
societats.

El canvi climàtic i les seues repercussions en l’alimentació i la gestió de
l’aigua, les catàstrofes, tsunamis i inundacions, la contaminació o el
despoblament. Els desenvolupaments urbanístics actuals i la defensa dels
espais naturals (l’Horta) o del medi rural.

Una Àrea de Promoció d’Activitats
Qualsevol observador mitjanament informat de la producció d’activitats i del
foment d’iniciatives socioculturals de Ca Revolta sap que ha existit en aquesta
Casa una comissió d’activitats que s’ha encarregat d’ordenar-les i publicitarles.
Aquest és un àmbit de treball que cal pensar en reorientar, ja que després de
tants anys, amb els canvis esdevinguts en la pròpia estructura interna i amb
una falta creixent de persones dedicades a això, aquelles que continuen
donant-li vida troben molt difícil i pesat continuar en aquestes condicions.
Sembla clar que ha d’existir un espai que canalitze el conjunt d’activitats. El
problema és com fer-ho de forma que siga atractiu. Pareix que és possible
formular una proposta, atenent al fet que el procés de debat que tenim en
marxa pot aportar idees valuoses junt al que puguen aportar també les
persones que han treballat en aquest espai, així com recaptar també l’opinió
de les dues persones treballadores d’aquesta casa.
9è Adequar els Estatuts de l’associació
Sembla una qüestió necessària que hem d’adequar uns estatuts que hui en dia
-lògicament- no reflecteixen la realitat de Ca Revolta i que cal fer-ho amb
participació del conjunt d’amics i amigues que sustenten i donen vida al
projecte d’aquesta Casa.

La nova norma reguladora ha d’aclarir la dualitat Centre de Recursos Just
Ramírez-Ca Revolta i ha de fixar les finalitats de la Casa.
– Ha d’establir l’organigrama que sancione l’Assemblea General, en el procés
de debat, sobre la reformulació del nostre projecte.
– Assegurar l’elecció dels càrrecs representatius de la Casa i la renovació
biennal de forma total o parcial d’aquestes persones.
– Assenyalar els drets i deures de les diferents modalitats de sòcies i socis
establides en els actuals estatuts…
– Fixar en quina situació i amb quins criteris l’Assemblea General pot decidir
la seua dissolució i què fer amb el seu patrimoni.

En data de hui -àdhuc sent una associació sociocultural- sembla inexcusable
no fer una referència als vents que des del sud peninsular han començat a
qüestionar de forma alarmant als nostres drets polítics, socials, nacionals i
culturals i que són una amenaça per als qui estem obstinats en una
democràcia participativa i a dinamitzar un teixit associatiu progressista que vol
potenciar el desenvolupament comunitari i el compromís ciutadà amb la cosa
pública. No som indiferents davant una involució democràtica i haurem de
debatre que podem fer -de forma activa- per impedir aquesta involució.
L’Assemblea d’Amics i Amigues de Ca Revolta té en aquest sentit -com en tota
la resta de coses que ha de decidir- l’última paraula sobre: Què fer?
____________________________________________________________________________________
Nota aclaridora per a interpretar el document
La intenció deliberada de les notes obertes “REFORMULAR IDEES I PRÀCTIQUES PER A
UN NOU IMPULS DE CA REVOLTA” que es proposen per al debat de l’Assemblea de Ca
Revolta és la de un document orientatiu i obert a les aportacions de tothom al voltant
de les qüestions que alguns pensem són les més rellevants sobre les quals aquesta
assemblea ha de pronunciar-se amb l’objectiu de donar-li una eixida en positiu a
l’actual situació.
No planteja objectius específics que es deriven dels tres objectius generals -que sí es
proposen- per entendre que és millor deixar espai lliure de referències alguns apartats
perquè cadascú puga aportar idees i propostes operatives que li donen contingut a
eixos objectius i que lògicament les concrecions que s’aporten es puguen incorporar
definitivament al full de ruta a seguir sempre que siguen sancionades favorablement
per l’Assemblea d’Amics i Amigues de Ca Revolta.
Així mateix, hi ha altres àmbits que es formulen amb la mateixa intenció:
Les propostes d’organització i desenvolupament de l’Assemblea, que s’exposen en
l’últim punt, són solament indicatives i fa falta arribar -amb un reglament ad hoc- a un
acord satisfactori, en benefici d’una eficient utilització dels temps de l’assemblea,
però si no és possible quedaria per a ser sancionada al començament de la mateixa
Assemblea:
1. Mesa de moderació de l’Assemblea: Presentació i justificació de l’assamblea
2. Regulació dels debats i intervencions d’exposició dels documents
3. Triar a la mesa electoral
4. Norma d’elecció de l’Equip de Coordinació i nombre de vocals
5. Candidatures i sistema electoral
6. Possibles canvis a incorporar als estatuts

València, març de 2019

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.